Ja fa uns anys que vull córrer la
Botifarunner una de les curses que va agafant més anomenada de les nostres
terres. Fa dos anys vaig ser a punt d’aconseguir-ho però una inoportuna nevada
dos dies abans va deixar els camins gairebé impracticables i, enmig de certa
controvèrsia, l’organització va decidir posposar-la. El nou dia assignat tenia
guàrdia i no vaig poder-la córrer.
Ara, dos anys després, per fi
aconsegueixo tenir lliure el diumenge de la cursa i m’hi apunto sense dubtar-ho
gens ni mica. La sort de vegades es capriciosa i dos dies abans de la cursa
torna a nevar per la zona i torno a veure perillar la meva participació, a més
a més, un inoportú constipat em té uns dies sense poder entrenar gaire i tot
plegat em fa pujar la mosca al nas. Dissabte tinc guàrdia als bombers i,
malgrat que la nevada sembla ser que va ser fluixa i només va deixar una fina
capa de neu, passo una guàrdia molt dolenta amb el coll completament adolorit i
una mica de febre em fa estar incòmode i dubto molt si anar-hi o no.
Pel matí quan m’aixeco tinc el
coll com un fregall però la febre ha desaparegut i el dia és clar i fred.
M’aixeco optimista i decidit a participar-hi o sigui que vaig cap a casa em
canvio de roba i cap a La Llacuna sense pensar-hi massa.
Hi arribo amb prou temps i he
pogut comprovar que la mica de neu que hi ha no ha d’impedir res. El dia però
és molt fred i em costa respirar amb normalitat. Després de recollir el dorsal
i saludar als coneguts vaig cap a la sortida amb la intenció de gaudir en la
mesura que pugui del recorregut i poc més ja que el meu estat físic no està per
alegries.
Es dóna el tret de sortida i
començo a rodar amb calma amb els del furgó de cua. A poc a poc anem deixant el
poble i comencem a córrer per una pista que va pujant sense massa pressa i
començo a guanyar algunes posicions lentament.
La pista es comença a enfilar en
direcció al Puig Castellar i me n’adono que la cursa se’m farà llarga, amb prou feines puc
respirar, tinc el coll ressec i adolorit i el ritme que puc portar en aquestes
condicions no és per tirar coets. La pista es va enfilant a poc a poc i arribem
a dalt en uns minuts que semblen inacabables.
El paisatge és molt agradable i
sense parar-me gaire a l’avituallament començo el descens per un corriol humit
i relliscós que em fa extremar les precaucions. Abans d’arribar a baix he de
fer una parada tècnica, moment en el qual m’avança el Carles Massana a qui
agafo poc després i amb qui faré la resta de la cursa.
El recorregut és un continu pujar
i baixar fent un seguit de bucles que ens acosten i allunyen del poble en mig
d’una natura exuberant per corriols i pistes travessant boscos i prats
mediterranis.
A poc a poc la cursa se’m comença
a fer més llarga del que voldria, cada cop em costa més fer passar l’aire pel
coll ressec i cada respiració és un infern, amb el Carles anem fent càlculs del
temps que podrem invertir per acabar la cursa i creiem que baixar de 3 hores és
una expectativa raonable.
Al final d’una baixada comencem a
sentir música i veiem enmig dels arbres que el poble s’acosta més que mai i
sembla que la cursa estigui arribant a la seva fi. Encara ens queda una darrera
pujada però em sembla que és poca cosa. Arribem, així, a la zona esportiva i
fem un gir sobtat allunyant-nos del poble una altra vegada.
Algú ens diu que
només ens queda una pujada fins el castell i que ja ho tenim fet i jo m’ho
crec. La pujada, però, és la més dura de tot el recorregut, o almenys així m’ho
sembla, i no s’acaba mai, les cames no em responen i el Carles es queixa de
rampes als bessons.
Arribem a dalt i parem a l’avituallament, jo a beure i ell
a estirar.
Ara comencem la baixada final que
fem com podem. Abans d’entrar al poble el Carles es queda clavat per les rampes
i després d’estirar una mica entrem junts al poble i creuem la línia d’arribada
amb la satisfacció d’haver acabat en menys de 3 hores però sobretot d’haver
sobreviscut a la mateixa.
Al final he arribat en 2h 56’23”
quedant en la 250a posició 46é de la meva categoria, classificació i temps gens
brillants però suficient degut a les circumstàncies.
Recorregut molt atractiu i
salvatge que es mereix una altra participació amb unes millors condicions
físiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada