dimarts, 10 de maig de 2016

Triatló Ciutat de Vilanova 2015

Ja ha arribat el dia. Feia un parell d’anys que ho volia provar i avui, per fi, estic a punt per a la meva estrena en Triatló. He triat per al meu debut la de casa, és una sprint que, per a començar ja està bé, per davant em queden 750m de natació al mar, 20 km de bicicleta i 5km de cursa a peu, tot plegat prou assequible pel meu bateig. La meva germana la Núri i la seva parella el Jose m’han orientat una mica sobre el que cal fer i m’han proporcionat alguna peça de material que em feia falta.
Com que aquest estiu estava lliure dels entrenaments per a la Carros de Foc, feliçment superada, m’he pogut dedicar més a rodatges plans, natació al mar i bicicleta i per tan arribo prou bé a la cursa. La correré sense cap tipus de pressió, només vull provar a veure si m’agrada i decideixo fer-ne alguna d’una forma més seriosa, de moment només vull gaudir-la, sense angoixar-me pels resultats. Això no treu però que el dia anterior estigui nerviós com un flam, la preparació del material em distreu una mica però la nit serà llarga.
A l’endemà m’aixeco molt aviat per esmorzar una mica i acabar de preparar les coses. Com que la triatló és a prop de casa baixo amb la bicicleta i els estris que necessitaré, la meva dóna ja baixarà una mica més tard, a l’hora de la sortida. Vaig a recollir el dorsal, el xip i el casquet i entro a boxes per preparar el material al meu racó i començar a posar-me el neoprè. El dia és fantàstic i l’ambient molt intens, tothom està nerviós acabant de preparar el material necessari per a la cursa.  Arriba l’hora i vaig cap a la sortida a uns 200 metres dels boxes, tan nerviós estic que, a punt d’arribar-hi, me n’adono que m’he deixat el xip i he d’anar corrent descalç pel passeig fins als boxes per posar-me’l, el recinte està tancat i un voluntari em deixa passar, em poso el xip i a córrer cap a la sortida no sigui que surtin sense mi.
Arribo a la platja de sortida i trobo a la meva dona a sobre de les roques plenes de gent i li costa poder fer alguna foto amb claredat, estic excitat i content, tinc moltes ganes de començar. 



Primer surten els federats masculins, 2 minuts després les dones i 2 minuts després els no federats, la plebs. Em situo a la dreta del grup i amb el tret de sortida vaig caminant sense massa pressa. Tothom que conec que ha fet triatlons m’ha parlat d’aquest moment com el més caòtic de tota la cursa i no tinc ganes de barallar-me amb altres competidors per un tros d’aigua. La majoria hem sortit pacíficament i no pateixo cap entrebanc a la sortida. 

Aquesta sortida és més pacífica que la dels "pros"
                   

Amb l’aigua per la cintura m’hi llenço i començo a nedar. Em dirigeixo cap a la boia per la dreta, he d’aixecar el cap amb certa freqüència per no obrir-me massa i no fer més distància del compte ja que la resta de nedadors no semblen massa experts i es van desviant de l’objectiu. Giro la boia i encaro la següent, la natació va prou bé, neta i agradable. Giro la segona boia i cap a la platja. Aquest tram se’m fa una mica més llarg però a la fi arribo a fer peu i em poso a caminar tan ràpid com l’aigua em permet. Surto de l’aigua i començo a desempallegar-me del casquet i el neoprè mentre em dirigeixo a la zona de boxes. 

La tècnica no és massa depurada
He sortit de l’aigua una mica marejat i no puc anar massa ràpid. 


Quan hi entro he de buscar la bicicleta cosa que no em costa gaire perquè no he sortit dels primers precisament i els boxes són prou buits, tot i això hi ha més bicicletes de les que m’esperava. La transició la faig molt lenta, no l’he entrenada gens i hi ha moments que dubto quina acció és més ràpida que l’altra i em sento prou maldestre. A la fi aconsegueixo canviar-me i sortir amb la bicicleta cap el passeig, quan travesso la línia de sortida de boxes m’hi pujo i surto tan ràpid com puc, que no és gaire, mentre em cordo les sabatilles amb les cales. 


Sento un crit i em passa un grup de ciclistes a gran velocitat que ja havien fet la primera volta, o sigui que em portaven 10 km d’avantatge, crec que no els podré atrapar. Agafo el meu ritme i com que només són 20 km de recorregut sense gaires desnivells miro d’anar el més ràpid que puc sense reservar gaire. Són dues voltes de 10 km i me les passo avançant i sent avançat tota l’estona per gairebé la mateixa gent, ens anem posant a roda per descansar, ens avancem i ens avancen sense massa ordre, res a veure amb els grups organitzats que de tant en tant ens repassen a gran velocitat.


El tram de bicicleta se’m fa més curt del que esperava i, gairebé sense adonar-me ja arribo a l’entrada de boxes una altra vegada. He de baixar de la bicicleta abans de creuar la línia d’entrada i corro descalç amb la bicicleta a la mà per tornar-me a canviar i començar el meu tram preferit, la cursa a peu. Aquesta transició, tot i ser lenta també, és bastant més ràpida que la primera. Em poso les sabatilles i començo a córrer. 


Em sento lent i maldestre, les cames em fan figa i sembla que no avanço res. 


A poc a poc vaig agafant ritme i avanço gent al llarg de tot el recorregut, es nota que em trobo en el meu ambient i durant les dues voltes al circuit guanyo moltes posicions malgrat que no m’importi gaire, però em fa sentir millor. 

 



Encaro la recta d’arribada i, en un tres i no res, acabo la meva primera triatló.

Feliç a l'arribada
Trobo a la meva germana i a l’Albert Ramiro, fill de la meva cosina, antic ciclista d’elit i que avui també s’estrenava en triatló, ens fem una foto i comentem com ens ha anat, estem tots prou excitats.


Ha estat una experiència enriquidora i m’han quedat ganes de fer-ne més. M’agradaria provar la distància olímpica ja que al ser més llarga s’adapta més a les meves característiques però això haurà de ser l’any vinent perquè aquest ja s’ha acabat la temporada.


Al final he invertit un temps de 1h25’21” en completar-la quedant en la 343a posició de 459 participants i 28é de la meva categoria.
Per segments el meu temps ha estat:
Natació: 19’17”
T1: 3’50”
Bicicleta: 38’19”
T2: 1’54”
Cursa a peu: 22’01”
Com era d’esperar el meu pitjor segment va ser la natació amb un ritme de 25’42”/km. La bicicleta em va anar millor i em va sortir un ritme de 31’4 km/h molt superior al que acostumo a portar als entrenaments i per fi el millor segment va ser la cursa a peu amb un ritme final de 4’24”/km malgrat la sensació de no córrer que vaig tenir durant tot el tram.

Hi tornaré, m’ha agradat.


Cap comentari:

Publica un comentari