El dia 12 de Juny vaig tenir un gran ensurt quan, un amic em va trucar per dir-me si savia alguna cosa d'un incendi al darrere de casa seva, vaig pujar a la terrassa i vaig veure una immensa columna de fum.
La intensitat del vent, la calor que feia i la poca humitat no feien presagiar res de bo i, efectivament, en poc més de dues hores havia cremat tota la Serra de Bonaire. El foc va començar a la carretera del Pantà de Foix per dos punts diferents i allunyats i, empés pel vent i conduït per la carena, va avançar ràpidament.
En baixar el sol la temperatura va refrescar, la humitat es va incrementar i va ser el moment en que les flames van poder ser atacades frontalment i el foc controlat.
A l'endemà vaig haver de renunciar a el meu dia de descans i anar a cobrir el Parc de Vilanova mentre continuaven les tasques de remullat del perímetre per evitar reproduccions.
El dia 15, i ja en la meva guàrdia, vàrem anar a fer una ruta de vigilància fet que vaig aprofitar per fer fotografies i avaluar el volum de la tragèdia.
|
Abans, però, s'ha de netejar el material |
Després sortim de Vilanova en direcció a Mas Baró.
Un cop passada l'autopista i agafant el camí de Mas Baró, entrem en el flanc dret de l'incendi, el que està a la banda de mar.
|
Mas Baró amb l'entorn totalment calcinat. |
|
Els protagonistes de la ruta de vigilància. |
|
Aquests margallons possiblement rebrotaran ben aviat.
|
|
Camí del Mas de l'Artís |
A uns pocs metres del front del foc, la vida continua, ignorant com n'ha estat d'aprop del desastre.
|
Pel camí de Les Mesquites, l'espectacle és desolador. |
|
Un cop a dalt del Camí de la Serra del gat podem veure la Serra de Bonaire
totalment calcinada. |
|
Aquest pi acostumava a donar-me ombra mentre mirava el paisatge
durant els entrenaments. |
|
Ara el paisatge és diferent. |
Des de la torre del guaita es pot veure tot el perímetre. El guaita va haver se sortir per cames.
En total s'han cremat unes 600 Ha de matolls i pineda de les quals 500 es van cremar en les dues primeres hores en les que les condicions atmosfèriques van ser molt contràries als nostres interessos. Afortunadament el vent càlid i sec va afluixar per la nit i el foc es va poder aturar abans que afectés més zones d'interés natural.