Avui ha tocat la
darrera cursa de la temporada, després, una mica de descans actiu i a començar
a preparar la Carros.
La cursa escollida
és la Cursa de Muntanya del País del Cava (Kumunpaca) a Sant Sadurní d’Anoia.
Era la segona edició d’aquesta cursa i l’han allargat un parell de kilòmetres
fins a un total de poc més de 21 km i un desnivell d’uns +500 m. No tinc cap
intenció de competir ni anar més ràpid del compte, només fer un entrenament de
qualitat i començar les vacances atlètiques en un nivell altet per no haver de
recuperar tant després.
Surto de casa i, a
diferència dels dies anteriors, està ennuvolat i es va ennuvolant més a mesura
que m’acosto a Sant Sadurní i al final es posa a ploure. Aparco al poble ja que
se surt del centre i no hi ha cap parking habilitat (campi qui pugui), i vaig a
buscar el dorsal amb paraigües. Torno al cotxe i ja puc deixar el paraigües
perquè ja ha deixat de ploure i, en lloc de refrescar, l’ambient es torna
terriblement xafogós. Torno a la sortida i em poso a la cua d’una llarga filera
de corredors que volen utilitzar l’únic WC públic de la zona.
Es dóna la sortida
i quan porto uns 500 mts de córrer per Sant Sadurní me n’adono que tinc el
garmin en mode bicicleta i he d’afluixar per a canviar-lo a mode running o
sigui que m’avança una pila de gent i no puc enregistrar el començament de la
cursa, bé no passa res.
Ara sortim del
poble i agafem una sèrie de pistes, a trams asfaltades, que ens van allunyant
de Sant Sadurní superant vies de tren, autopista i carretera enmig de vinyes i
torrents. El terreny és ondulat i va guanyant altitud a poc a poc fins que
arribem a un corriol boscós i ascendim més ràpidament.
.JPG) |
| La pujada i la calor es fan notar. |
Deixem l’ombra del
bosc i arribem a un nucli urbà després del qual ascendim per una pista
cimentada i més tard continuem ascendint per una altre bosc fins la part més
alta del recorregut i comencem a baixar per una pista, però només és un parany
ja que ràpidament tornem a pujar i baixar per la part superior de la muntanya
per la zona més maca de la cursa. Finalment
comencem a baixar de manera definitiva i deixem el bosc tornant a córrer per
pistes amples i assolellades enmig de vinyes.
Després de tornar a
creuar vies i carreteres fem una darrera pujada fins el poble i arribem a la
plaça de la sortida.
Recullo la bossa
(sense samarreta però amb una inscripció econòmica), l’ampolla de cava i
després d’una copa de cava, coca i una foto amb els companys de “Correm per la
terra” tornada cap a casa que ja fa molta calor.
 |
| Amb l'equip "Correm per la Terra" |
Al final 20’83km
amb un desnivell+ de 489m i un ritme de 5’58”/m.
Temps final de
2h07’13” i 134 classificat de la general. Cursa ràpida amb una part central
molt guapa.
