La primera cursa
després de la Carros de Foc ha estat
aquesta trail curta, ràpida i poc exigent en quant a desnivells es refereix. He
canviat els forts pendents del Pirineu per les suaus pujades de la plana
penedesenca i les pedres i prats per les pistes de terra i les vinyes.
Ha de ser la
darrera cursa per camins d’aquesta temporada i encara no sé com respondré
després de la recuperació malgrat que els darrers entrenaments m’han fet veure
que no hi ha d’haver cap problema.
El dia s'aixeca assolellat i calorós i ben d’hora agafo el cotxe camí de Les Cabanyes. Després
d’aparcar a prop de la sortida. Passo a recollir el dorsal i aprofito per
saludar alguns coneguts abans de tornar al cotxe a canviar-me. Un cop canviat
torno a la sortida i escalfo una mica per un camp d'herba.
Avisen de la
sortida per megafonia i, quan hi vaig, me n’adono del meu primer error ja que
el carrer de sortida és estret i molta gent ja s’ha col·locat així que he de
sortir de molt enrere.
Es dóna el tret de
sortida i, com ja m’esperava, he de sortir molt lent enmig dels corredors. Un
cop passada la línia de sortida em situo en un
costat i començo a accelerar esquivant com puc, intentant no molestar
ningú, mentre fem el primer kilòmetre pels carrers del poble.
Quan sortim, el camí comença pla i de seguida s’inicia una pujada llarga per una pista de terra cosa que aprofito per continuar guanyant posicions, ara més fàcilment, buscant als que corren al meu ritme actual.
Quan sortim, el camí comença pla i de seguida s’inicia una pujada llarga per una pista de terra cosa que aprofito per continuar guanyant posicions, ara més fàcilment, buscant als que corren al meu ritme actual.
Quan arribem a dalt
d’aquesta primera pujada miro enrere i veig una llarguíssima fila de corredors
i, en canvi, al davant no en veig gaires, bon senyal.
La ruta continua per pistes de terra amb algun tram asfaltat.
La ruta continua per pistes de terra amb algun tram asfaltat.
Després d’una
pujada als voltants del km 6 ens apareix al davant una vista fantàstica de
Montserrat amb les vinyes als seus peus destacant encara més la seva
majestuositat. Un moment com aquest pot fer que una cursa pagui la pena. Quan
el sol t’aixafa i el ritme t’ofega una impressió agradable com aquesta pot
revitalitzar-te i, quan el ritme comença a decaure, pot fer que recuperi la frescor
de uns minuts abans.
Ara sembla que ja
estic al lloc que em toca i avanço algun corredor però també m’avança algun altre. Arribem als peus d’un turonet que pugem per un corriol enmig d’un bosquet de
pins on he de caminar alguns metres, no gaires, ja que puja bastant. Un cop
arribats a dalt comencem a davallar lleument fins arribar a un tram asfaltat,
massa llarg pel meu gust, que puja i m’obliga a afluixar ja que la calor i els
kilòmetres em van passant factura, tot i això, avanço uns quants corredors en la
pujada. Un cop a dalt veiem el poble de Les Cabanyes al fons i anem baixant cap
allà, a l’arribada. Ara torno a pujar el ritme fins creuar la línia d’arribada
en un temps de 58’53” i un ritme de 4’42”/km que no està gens malament tractant-se
d’una cursa per camins amb un desnivell positiu de 131m.
Després de beure
força líquid per rehidratar-me, vaig a mirar la classificació i, al cap d’uns
llargs minuts d’espera, la pengen i veig que he quedat el 124 de la general
entre 688 corredors que han creuat l’arribada i 6é de la meva categoria entre
33.
El resultat em
sembla força bo i també m’agrada el fet que he pogut copsar de que la distància
entre els capdavanters de la meva categoria i jo es va reduint a cada cursa,
cada cop em veig més a prop dels primers i això em motiva tot sabent que els
podis són fora del meu abast, cal ser realista.
Cursa amb un
recorregut atractiu i molt ben organitzada, agradable de córrer tot i la calor
del dia. Si tot va bé hi tornaré, segur.