Hi aniràs?, aquesta
pregunta me la va fer la meva dona quan li vaig comentar alguna cosa de la cursa
dels Nassos. No tenia cap intenció de fer-la ja que aquest tipus de curses no
m’acaben d’agradar, però veient que ella hi era interessada i que, una cursa és
una cursa, a la fi m’hi vaig inscriure.
Ara tindria
l’oportunitat d’acabar l’any intentant millorar una altra de les meves MMP que
feia uns quants anys que durava aprofitant el meu bon moment actual, la dels
10km.
Els darrers
entrenaments em feien ser optimista però prudent. Els rodatges eren ràpids i
les sèries (1 dia) també, però el fet que fos per la tarda i jo sempre corro
pel matí, em posava l’ombra del dubte al cap, no al cor.
Dos dies abans, la
meva germana i la seva parella, el Jose, que també corren, em recullen el
dorsal i, presentant la classificació dels 10km de Vilafranca del gener, em donen el
calaix 4, prou bo per poder sortir ràpid. De fet la cursa de Vilafranca la va
fer el Jose amb el meu dorsal ja que aquell dia em va tocar treballar així que
gràcies.
El dia 31 a dinar
d’hora un plat de pasta i una amanida i cap a Sitges a trobar-me amb la meva
germana, el Jose i els participants del Triatló Sitges, uns autèntics craks que
es prenien la cursa com si fos la triatló olímpica.
Quan arribem a Barcelona
hem d’aparcar força lluny de la sortida i anem fins allà escalfant i fent
alguna paradeta pels parcs de la zona a eliminar líquids. La meva dona hi va
caminant i ha de portar el meu mòbil o sigui que no podré quedar amb el Jorge
per whatsApp com havíem quedat, una altra vegada serà perquè trobar-se entre
11.000 corredors és prou difícil, tampoc vaig veure el buff amb la senyera del
Xavier.
L’hora de la
sortida s’acosta i entrem en el calaix groc. L’animació és espectacular i el
Jose m’aconsella que si vull sortir ràpid ho faci per la dreta però resulta que
hem hagut d’entrar per l’esquerra, o sigui, que la sortida es presenta complicada.
Per fi la cursa
arrenca i, caminant envoltat de corredors, em vaig situant cap a la dreta
mentre ens acostem a la pancarta de sortida. Passo per sota quan ja han passat
1’03” i m’acabo de situar tan a la dreta com puc. Surto ràpid enmig d’una xarxa
de corredors que ens anem creuant i avançant sense gaires problemes de moment,
es veu que tothom te les idees clares d’on es vol situar.
El primer km el
faig molt ràpid, potser massa i tot, i quan el garmin marca els primers 1000m
encara en manquen uns quants fins el senyal del 1er km o sigui que les indicacions
del garmin seran orientatives i no hauré anat tan ràpid com m’indica. Tot i
això el ritme està força per sobre de la mitjana màxima que puc portar si vull
fer MMP, la de 4’24”/km. Em surt a 4’11” degut en bona part a les esprintades
que he hagut de fer esquivant corredors. Ara, el segon km se’m complica més
perquè em trobo fileres de corredors que van més lents i m’he de desplaçar
lateralment per a no passar per sobre seu. Un corredor una mica g........s m’avança
i se’m para al davant i com a resultat em dona un cop amb el seu taló al genoll
i em deixa una marca que avui encara em dura. Accelero, l’avanço i em creuo per
davant seu, que s’haurà cregut!!!, i continuo col·locant-me, aquestes coses són
les que no m’agraden d’aquestes curses. Aquest km em surt bastant més lent que
l’anterior, a 4’24”, però ara ja no tinc obstacles que salvar i, per fi, puc
agafar el meu ritme sense acceleracions, diagonals ni frenades.
Porto un ritme
constant i una mica al meu límit a 4’19”, 4’19”, 4’15” i, en el km 5, em trobo
una pujadeta i a dalt d’ella hi ha l’avituallament líquid, intento veure aigua
però només puc fer un glopet ja que porto la respiració molt agitada i em
trenca el ritme, a més, en 10 km tampoc és molt necessari hidratar-se en
aquesta època de l’any. Aquest km em surt a 4’16”. Tot plegat porto un ritme
molt bo i s’esvaeixen els meus dubtes sobre la MMP, cada cop n’estic més segur
d’aconseguir-la.
No em vull confiar
i com em trobo bé accelero una mica i faig 4’11”, ara em començo a trobar ja
una mica cansat però no puc afluixar, l’entorn m’anima a córrer ràpid, tothom
va per feina amb expressió cansada però decidida i jo no puc ser menys. Intento
fer càlculs mentals sobre el ritme que em puc permetre i no ho aconsegueixo, es
nota la manca de glucosa i se m’emboliquen els números, o sigui que desisteixo
i vaig al màxim que les meves minvades forces em permeten.
Els següents km em
surten a 4’10” i 4’08”, no se’m pot escapar. Ara tombem una cantonada i veig l’arribada
al fons del carrer. Sembla que ja hi siguem però la recta és llarga i es fa més
llarga encara. El garmin em marca el km 10 a 4’12” i encara manca un bon tros però
veig que el cronòmetre marca 43’, això està fet.
Creuo l’arribada i
aixeco els braços. Al final em surten 43’14”, 1’38” més ràpid que la meva
anterior marca, fantàstic.
 | |
| Amb la Núria i el Jose a l'arribada |
Em costa uns minuts
trobar a la meva dona per poder vestir-me ja que fa fred i de tornada cap a
casa.
Ara dono per acabat
el meu assalt a les meves MMP i torno a la muntanya, s’han acabat de moment les
curses d’asfalt i començo a preparar el calendari per aquest any.
