Cursa dels Nassos 2012

Hi aniràs?, aquesta pregunta me la va fer la meva dona quan li vaig comentar alguna cosa de la cursa dels Nassos. No tenia cap intenció de fer-la ja que aquest tipus de curses no m’acaben d’agradar, però veient que ella hi era interessada i que, una cursa és una cursa, a la fi m’hi vaig inscriure.

Ara tindria l’oportunitat d’acabar l’any intentant millorar una altra de les meves MMP que feia uns quants anys que durava aprofitant el meu bon moment actual, la dels 10km.

Els darrers entrenaments em feien ser optimista però prudent. Els rodatges eren ràpids i les sèries (1 dia) també, però el fet que fos per la tarda i jo sempre corro pel matí, em posava l’ombra del dubte al cap, no al cor.

Dos dies abans, la meva germana i la seva parella, el Jose, que també corren, em recullen el dorsal i, presentant la classificació dels 10km de Vilafranca del gener, em donen el calaix 4, prou bo per poder sortir ràpid. De fet la cursa de Vilafranca la va fer el Jose amb el meu dorsal ja que aquell dia em va tocar treballar així que gràcies.

El dia 31 a dinar d’hora un plat de pasta i una amanida i cap a Sitges a trobar-me amb la meva germana, el Jose i els participants del Triatló Sitges, uns autèntics craks que es prenien la cursa com si fos la triatló olímpica. 

Quan arribem a Barcelona hem d’aparcar força lluny de la sortida i anem fins allà escalfant i fent alguna paradeta pels parcs de la zona a eliminar líquids. La meva dona hi va caminant i ha de portar el meu mòbil o sigui que no podré quedar amb el Jorge per whatsApp com havíem quedat, una altra vegada serà perquè trobar-se entre 11.000 corredors és prou difícil, tampoc vaig veure el buff amb la senyera del Xavier.

L’hora de la sortida s’acosta i entrem en el calaix groc. L’animació és espectacular i el Jose m’aconsella que si vull sortir ràpid ho faci per la dreta però resulta que hem hagut d’entrar per l’esquerra, o sigui, que la sortida es presenta complicada.

Per fi la cursa arrenca i, caminant envoltat de corredors, em vaig situant cap a la dreta mentre ens acostem a la pancarta de sortida. Passo per sota quan ja han passat 1’03” i m’acabo de situar tan a la dreta com puc. Surto ràpid enmig d’una xarxa de corredors que ens anem creuant i avançant sense gaires problemes de moment, es veu que tothom te les idees clares d’on es vol situar.

El primer km el faig molt ràpid, potser massa i tot, i quan el garmin marca els primers 1000m encara en manquen uns quants fins el senyal del 1er km o sigui que les indicacions del garmin seran orientatives i no hauré anat tan ràpid com m’indica. Tot i això el ritme està força per sobre de la mitjana màxima que puc portar si vull fer MMP, la de 4’24”/km. Em surt a 4’11” degut en bona part a les esprintades que he hagut de fer esquivant corredors. Ara, el segon km se’m complica més perquè em trobo fileres de corredors que van més lents i m’he de desplaçar lateralment per a no passar per sobre seu. Un corredor una mica g........s m’avança i se’m para al davant i com a resultat em dona un cop amb el seu taló al genoll i em deixa una marca que avui encara em dura. Accelero, l’avanço i em creuo per davant seu, que s’haurà cregut!!!, i continuo col·locant-me, aquestes coses són les que no m’agraden d’aquestes curses. Aquest km em surt bastant més lent que l’anterior, a 4’24”, però ara ja no tinc obstacles que salvar i, per fi, puc agafar el meu ritme sense acceleracions, diagonals ni frenades.

Porto un ritme constant i una mica al meu límit a 4’19”, 4’19”, 4’15” i, en el km 5, em trobo una pujadeta i a dalt d’ella hi ha l’avituallament líquid, intento veure aigua però només puc fer un glopet ja que porto la respiració molt agitada i em trenca el ritme, a més, en 10 km tampoc és molt necessari hidratar-se en aquesta època de l’any. Aquest km em surt a 4’16”. Tot plegat porto un ritme molt bo i s’esvaeixen els meus dubtes sobre la MMP, cada cop n’estic més segur d’aconseguir-la.

No em vull confiar i com em trobo bé accelero una mica i faig 4’11”, ara em començo a trobar ja una mica cansat però no puc afluixar, l’entorn m’anima a córrer ràpid, tothom va per feina amb expressió cansada però decidida i jo no puc ser menys. Intento fer càlculs mentals sobre el ritme que em puc permetre i no ho aconsegueixo, es nota la manca de glucosa i se m’emboliquen els números, o sigui que desisteixo i vaig al màxim que les meves minvades forces em permeten.

Els següents km em surten a 4’10” i 4’08”, no se’m pot escapar. Ara tombem una cantonada i veig l’arribada al fons del carrer. Sembla que ja hi siguem però la recta és llarga i es fa més llarga encara. El garmin em marca el km 10 a 4’12” i encara manca un bon tros però veig que el cronòmetre marca 43’, això està fet.

Creuo l’arribada i aixeco els braços. Al final em surten 43’14”, 1’38” més ràpid que la meva anterior marca, fantàstic. 

Amb la Núria i el Jose a l'arribada

Em costa uns minuts trobar a la meva dona per poder vestir-me ja que fa fred i de tornada cap a casa.

Ara dono per acabat el meu assalt a les meves MMP i torno a la muntanya, s’han acabat de moment les curses d’asfalt i començo a preparar el calendari per aquest any.

 http://connect.garmin.com/activity/256333989