dimarts, 11 de desembre de 2012

Mitja de lEspirall 2012



La de Vilafranca no és la millor Mitja per fer una millor marca personal. El seu recorregut ondulat amb llargues pujades i baixades i una pujada prou dura entre els km 10 i 12’5 no la fan idònia per anar ràpid. El calendari laboral de vegades condiciona el calendari atlètic i aquesta ha estat una d’aquelles ocasions en que això ha succeït.
Volia treure partit del meu bon moment de forma i només ho podia provar aquest diumenge, o sigui que m’hi apunto i a veure el que surt. Dijous vaig fer un test sobre 12 km per decidir si atacava l’1h 40’, que no havia pogut aconseguir en les darreres mitges, o si de manera decidida atacava la meva vella millor marca personal d’1h 38’04”. Només ho faria si aguantava els 12 km a un ritme més ràpid de 4’40”/km. El resultat va ser més que satisfactori ja que vaig acabar el test amb un promig de 4’32”/km (fins i tot vaig fer els primers 10 km amb la meva millor marca sobre la distància, 44’48”, que també té uns anys) i per tant sortiria sense especular, a per totes, o ara o mai.
Dissabte tenia guàrdia a bombers i, per tant, podia ser que la cosa anés malament però afortunadament va ser una guàrdia tranquil·la i vaig poder descansar i recarregar hidrats de carboni amb una “fideuà” que els vaig cuinar als del torn. A l’endemà em vaig despertar a les 7h, hora de plegar, i cap a casa a recollir a la dona, esmorzar una mica i preparar la bossa.
Vilafranca ens rep amb un matí molt fred i assolellat i, després de recollir el dorsal i fer una visita als companys del parc de bombers, que està al costat mateix de la sortida, em canvio i em situo en una posició prou avançada en el grup per poder sortir ràpid.  


 

Es dona el tret de sortida i anem en direcció al centre per un carrer en lleuger descens fins al km 2 +ó-, i porto un ritme més ràpid del previst, però ja em va bé, ja tindré temps de perdre segons si les coses es posen difícils més endavant.

 Donem la volta per una rotonda i tornem per on hem vingut. Ara el recorregut puja una mica però segueixo anat a bon ritme. Sortim del nucli urbà i agafem la carretera que ens portarà fins a Guardiola de Font-rubí que és el punt més alt del recorregut i es troba en el km 12’5. Allà hi he d’arribar, per anar bé, amb un promig de 4’40”/km per no tenir sorpreses al final. La carretera és prou plana i arribant a Les Cabanyes comença una llarga baixada de 2 km que al final haurem de pujar.
Al km 8 comença la pujada i el ritme se’n veu afectat però no tant com m’esperava. A l’inici em passa el Xavi Bonastre que anava de menys a més i molt abrigat, costava de reconèixer. Arribo al punt més alt amb un promig de 4’33”, o sigui, molt més ràpid del que tenia previst com a límit per a poder assolir els meus objectius. Durant la baixada el ritme es va incrementant i cada cop tinc més clar que la millor marca la tinc a la butxaca a menys que hi hagi un daltabaix important.
Quan arribo al km 17 ja vaig molt cansat i aquí comença una llarga pujada de més de 2 km que va acabant amb les poques reserves que em queden i, per acabar-ho d’adobar, es pot veure gairebé tota la pujada des de l’inici, fet que desmoralitza una mica. Faig els meus càlculs mentals i veig que encara que acabés els darrers km a 5’/km també assoliria el meu objectiu. El ritme es va alentint i la respiració s’agita més a cada passa, tots els que tinc al meu costat van igual que jo, amb les cares crispades per l’esforç i sense gaires ganes de parlar. A poc a poc ens anem acostant al final de la pujada i comença una baixada de poc més d’1 km fins a l’arribada. Al final d’una recta es pot veure que el cronòmetre marca 1h 36’ i premo l’accelerador encara més amb les poques forces que em queden.
Creuant l'arribada

Bon temps!!!

Estic fet pols. Ufff!!!!
 Al final 1h 36’40”, 1h 36”29” segons el xip, 1’35” més ràpid que la meva millor marca personal que data de l’any 2000 en plena preparació per a la marató de Barcelona del mateix any.
He quedat el 244 de 700 i 25é de la meva categoria, crec que mai havia quedat tan endavant en una mitja.
 El fet d’assolir la meva millor marca la meva edat vol dir que vaig millorant amb el temps, però també que la meva marca anterior tampoc no era gran cosa, però de totes maneres, al final, estic pletòric i cofoi per l’aconseguit. Ara a per la de 10km a la cursa dels nassos si la multitud i les forces m’ho permeten.
En quan a la cursa només dir que estava molt ben organitzada i transcorria per uns paisatges molt atractius, les vinyes del Penedés, que transmeten sensació de calma i repòs, això pels que no corren es clar. El problema del recorregut són les llargues pujades que van minvant les forces a poc a poc sobretot si vols anar ràpid. La bossa del corredor estava prou bé amb samarreta, malles (de poca qualitat) i, com no, una ampolla de cava, també un porta cd’s ara que ja no es fan servir. 

4 comentaris:

  1. Felicitats Xavi !!!

    Una MMP es un gran logro, y más en esta mitja tan dura. Sin duda que estás en muy buena forma campeón!!
    Recuerdo que a mi me fue muy bien el año pasado y también a "Darth Vader". Algo debe de tener esta mitja...

    Me alegro de que sigan bajando tiempo, y ya no parece tan 'imposible' algún día bajar de la hora 30... (no es para presionarte, eh :-))

    A seguir así!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias por tu felicitación. La hora 30 de momento la dejo para otra vida jajaja, ya veremos, ahora prefiero mirar la hora 35 que la veo asequible pero no fácil.
      No soy un fenómeno como tu.

      Suprimeix
  2. Xavi, m'agrada veure com gent de "certa" edat encara aneu en progressió ascendent, m'anima a continuar i em fa veure que encara queda una llarga vida atlètica a davant.

    Felicitats per la marca personal, a continuar amunt!

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies Xevi, l'edat no és un impediment per continuar millorant. Tot i el meu temps, vaig quedar el 25é de la meva categoria. Hi ha molt camí per davant.
    Ànims.

    ResponSuprimeix