La de Vilafranca no
és la millor Mitja per fer una millor marca personal. El seu recorregut ondulat
amb llargues pujades i baixades i una pujada prou dura entre els km 10 i 12’5
no la fan idònia per anar ràpid. El calendari laboral de vegades condiciona el
calendari atlètic i aquesta ha estat una d’aquelles ocasions en que això ha succeït.
Volia treure partit
del meu bon moment de forma i només ho podia provar aquest diumenge, o sigui
que m’hi apunto i a veure el que surt. Dijous vaig fer un test sobre 12 km per
decidir si atacava l’1h 40’, que no havia pogut aconseguir en les darreres
mitges, o si de manera decidida atacava la meva vella millor marca personal d’1h
38’04”. Només ho faria si aguantava els 12 km a un ritme més ràpid de 4’40”/km.
El resultat va ser més que satisfactori ja que vaig acabar el test amb un
promig de 4’32”/km (fins i tot vaig fer els primers 10 km amb la meva millor
marca sobre la distància, 44’48”, que també té uns anys) i per tant sortiria
sense especular, a per totes, o ara o mai.
Dissabte tenia
guàrdia a bombers i, per tant, podia ser que la cosa anés malament però
afortunadament va ser una guàrdia tranquil·la i vaig poder descansar i
recarregar hidrats de carboni amb una “fideuà” que els vaig cuinar als del
torn. A l’endemà em vaig despertar a les 7h, hora de plegar, i cap a casa a
recollir a la dona, esmorzar una mica i preparar la bossa.
Vilafranca ens rep
amb un matí molt fred i assolellat i, després de recollir el dorsal i fer una
visita als companys del parc de bombers, que està al costat mateix de la
sortida, em canvio i em situo en una posició prou avançada en el grup per poder
sortir ràpid.
Es dona el tret de
sortida i anem en direcció al centre per un carrer en lleuger descens fins al
km 2 +ó-, i porto un ritme més ràpid del previst, però ja em va bé, ja tindré
temps de perdre segons si les coses es posen difícils més endavant.
Donem la volta per una rotonda i tornem per on
hem vingut. Ara el recorregut puja una mica però segueixo anat a bon ritme.
Sortim del nucli urbà i agafem la carretera que ens portarà fins a Guardiola de
Font-rubí que és el punt més alt del recorregut i es troba en el km 12’5. Allà
hi he d’arribar, per anar bé, amb un promig de 4’40”/km per no tenir sorpreses
al final. La carretera és prou plana i arribant a Les Cabanyes comença una
llarga baixada de 2 km que al final haurem de pujar.
Al km 8 comença la
pujada i el ritme se’n veu afectat però no tant com m’esperava. A l’inici em
passa el Xavi Bonastre que anava de menys a més i molt abrigat, costava de
reconèixer. Arribo al punt més alt amb un promig de 4’33”, o sigui, molt més
ràpid del que tenia previst com a límit per a poder assolir els meus objectius.
Durant la baixada el ritme es va incrementant i cada cop tinc més clar que la
millor marca la tinc a la butxaca a menys que hi hagi un daltabaix important.
Quan arribo al km
17 ja vaig molt cansat i aquí comença una llarga pujada de més de 2 km que va
acabant amb les poques reserves que em queden i, per acabar-ho d’adobar, es pot
veure gairebé tota la pujada des de l’inici, fet que desmoralitza una mica. Faig
els meus càlculs mentals i veig que encara que acabés els darrers km a 5’/km
també assoliria el meu objectiu. El ritme es va alentint i la respiració s’agita
més a cada passa, tots els que tinc al meu costat van igual que jo, amb les
cares crispades per l’esforç i sense gaires ganes de parlar. A poc a poc ens anem
acostant al final de la pujada i comença una baixada de poc més d’1 km fins a l’arribada.
Al final d’una recta es pot veure que el cronòmetre marca 1h 36’ i premo l’accelerador
encara més amb les poques forces que em queden.
Creuant l'arribada |
Bon temps!!! |
Estic fet pols. Ufff!!!! |
Al final 1h 36’40”, 1h 36”29” segons el xip, 1’35”
més ràpid que la meva millor marca personal que data de l’any 2000 en plena
preparació per a la marató de Barcelona del mateix any.
He quedat el 244 de 700 i 25é de la meva categoria, crec que mai havia quedat tan endavant en una mitja.
El fet d’assolir la meva millor marca la meva
edat vol dir que vaig millorant amb el temps, però també que la meva marca
anterior tampoc no era gran cosa, però de totes maneres, al final, estic
pletòric i cofoi per l’aconseguit. Ara a per la de 10km a la cursa dels nassos
si la multitud i les forces m’ho permeten.
En quan a la cursa
només dir que estava molt ben organitzada i transcorria per uns paisatges molt
atractius, les vinyes del Penedés, que transmeten sensació de calma i repòs,
això pels que no corren es clar. El problema del recorregut són les llargues
pujades que van minvant les forces a poc a poc sobretot si vols anar ràpid. La
bossa del corredor estava prou bé amb samarreta, malles (de poca qualitat) i,
com no, una ampolla de cava, també un porta cd’s ara que ja no es fan servir.
Felicitats Xavi !!!
ResponEliminaUna MMP es un gran logro, y más en esta mitja tan dura. Sin duda que estás en muy buena forma campeón!!
Recuerdo que a mi me fue muy bien el año pasado y también a "Darth Vader". Algo debe de tener esta mitja...
Me alegro de que sigan bajando tiempo, y ya no parece tan 'imposible' algún día bajar de la hora 30... (no es para presionarte, eh :-))
A seguir así!!!
Gracias por tu felicitación. La hora 30 de momento la dejo para otra vida jajaja, ya veremos, ahora prefiero mirar la hora 35 que la veo asequible pero no fácil.
EliminaNo soy un fenómeno como tu.
Xavi, m'agrada veure com gent de "certa" edat encara aneu en progressió ascendent, m'anima a continuar i em fa veure que encara queda una llarga vida atlètica a davant.
ResponEliminaFelicitats per la marca personal, a continuar amunt!
Gràcies Xevi, l'edat no és un impediment per continuar millorant. Tot i el meu temps, vaig quedar el 25é de la meva categoria. Hi ha molt camí per davant.
ResponEliminaÀnims.