Ja fa molts anys que m’atrau el món de l’art, principalment el de la
pintura. No va ser fins als 25 anys, però, que durant una època en la que vaig
treballar a l’estació de Reus, que vaig matricular-me a l’Escola d’Arts i
Oficis i vaig introduir-me més seriosament en els moviments pictòrics més
importants i els seus artistes més representatius; els impressionistes,
expressionistes, fauvistes i d’altres amb els meus pintors preferits com Monet,
Derain, Matisse, Kandinsky, Cezanne i molts més que es faria llarg d’enumerar.
Després vaig aprendre a pintar (sense gaire èxit) a l’estudi de Joan Matas,
pintor vilanoví.
Hi ha una manifestació artística que també m’ha cridat poderosament
l’atenció des de sempre, l’arquitectura antiga. Recordo amb gran plaer una excursió
de l’Institut a la Tarraco romana i el meu viatge de noces a Menorca que, entre
altres activitats, em va acostar a la cultura talaiòtica amb la seva
arquitectura megalítica.
El que em té el cor robat, però, és un altre tipus d’arquitectura. En les
meves excursions juvenils i posteriors m’he anat trobant unes construccions
d’aspecte rústic i compacte, amb les seves parets gastades pel pas del temps i
l’atac constant dels elements, disseminades per la geografia catalana (i
d’altres llocs també, es clar), les esglésies romàniques. La seva senzillesa sempre m’ha captivat i el
desembre passat, durant un cap de setmana a Camprodon vaig pensar que estaria
bé fer un recull fotogràfic de les esglésies romàniques catalanes. Vaig
comunicar-li a la meva dóna que estava asseguda al meu costat dins del cotxe i
la proposta va ser acceptada immediatament. No vull fer una obra enciclopèdica
sinó tenir un motiu mer recórrer el meu “país
petit” i poder-lo conèixer millor.
Amb aquest propòsit em vaig posar ràpidament a la feina i vaig començar per
l’Església de Sant Joan de les Abadesses , l’església de Sant Joanipol.
