Romànic català

Ja fa molts anys que m’atrau el món de l’art, principalment el de la pintura. No va ser fins als 25 anys, però, que durant una època en la que vaig treballar a l’estació de Reus, que vaig matricular-me a l’Escola d’Arts i Oficis i vaig introduir-me més seriosament en els moviments pictòrics més importants i els seus artistes més representatius; els impressionistes, expressionistes, fauvistes i d’altres amb els meus pintors preferits com Monet, Derain, Matisse, Kandinsky, Cezanne i molts més que es faria llarg d’enumerar. Després vaig aprendre a pintar (sense gaire èxit) a l’estudi de Joan Matas, pintor vilanoví.

Hi ha una manifestació artística que també m’ha cridat poderosament l’atenció des de sempre, l’arquitectura antiga. Recordo amb gran plaer una excursió de l’Institut a la Tarraco romana i el meu viatge de noces a Menorca que, entre altres activitats, em va acostar a la cultura talaiòtica amb la seva arquitectura megalítica.

El que em té el cor robat, però, és un altre tipus d’arquitectura. En les meves excursions juvenils i posteriors m’he anat trobant unes construccions d’aspecte rústic i compacte, amb les seves parets gastades pel pas del temps i l’atac constant dels elements, disseminades per la geografia catalana (i d’altres llocs també, es clar), les esglésies romàniques.  La seva senzillesa sempre m’ha captivat i el desembre passat, durant un cap de setmana a Camprodon vaig pensar que estaria bé fer un recull fotogràfic de les esglésies romàniques catalanes. Vaig comunicar-li a la meva dóna que estava asseguda al meu costat dins del cotxe i la proposta va ser acceptada immediatament. No vull fer una obra enciclopèdica sinó tenir un motiu mer recórrer el meu “país petit” i poder-lo conèixer millor.

Amb aquest propòsit em vaig posar ràpidament a la feina i vaig començar per l’Església de Sant Joan de les Abadesses , l’església de Sant Joanipol.