Després d’haver
acabat amb l’asfalt és hora de començar amb la primera cursa de muntanya de la
temporada. La primera serà el Cross de Sant Pau.
És la tercera
vegada que corro aquesta cursa i no serà la darrera ja que és una cursa en la
que m’hi trobo a gust. Cursa modesta, en un entorn típic Mediterrani, amb una
pujada al Montgrós dura i unes vistes fantàstiques des del cim. A més a més,
aquest és el primer any que cobren per
la inscripció i el preu ha estat de 3€, res a veure amb algunes curses de la
capital. La contrapartida d’aquesta modèstia és que la borsa del corredor és
pobre amb una samarreta de cotó in un bric de brou petit i que la cursa no està
cronometrada. Tot això no suposa cap problema i no li treu atractiu.
El dia de la prova
s’aixeca gris amb el terra moll de la pluja de la nit i, com que la cursa és en
el poble veí, suposo que el recorregut estarà també moll cosa que, en aquest
territori, pot ser un problema per a la integritat física dels participants.
Arribo a recollir el dorsal ¾ d’hora abans de la sortida i, per primer cop en
tres anys, he de fer cua.
Un cop recollit el dorsal saludo a diferents coneguts
(coses de córrer al costat de casa) i escalfo una mica al costat de la meva
dona que m’ha acompanyat.
Allà es troba també la Rosi Pérez, una exatleta
d’elit vilanovina i, parlant amb ella, em diu que surti de la primera fila per
poder sortir bé a les fotos. Primer m’ho prenc a broma però al final li faig
cas i, en el moment de la sortida, em poso en primera fila, així que allà em
teniu a mi, un pobre trail runner popular, envoltat dels craks locals.
Es dóna el tret de
sortida i, abans de donar un pas, ja m’ha avançat un corredor amb la samarreta
d’una cadena de botigues esportives que es posa en primera fila juntament amb
dos més per temes publicitaris. Surto al costat seu, un pas enrere i la meva
dona i la Rosi fan les fotos de rigor.
En lloc de deixar-me caure a la posició
que em tocaria aguanto entre els millors i continuo a un ritme que no és el
meu però que de moment puc portar. Sortint ja del poble enmig dels 10 primers,
sento que un diu que anem a 3’30”/km, uff, ara sí que em deixo anar i em van
passant alguns corredors a poc a poc. 3’30”/km és més que el meu millor ritme
de sèries de 1000 i aguantar-lo més seria suïcida.
Ara pugem pel costat del
castell i agafem un camí pla. Els primers em porten només uns 150m d’avantatge
i em sento bé. Més endavant arribem a un punt en que el camí fa un gir de 180
graus i comença a pujar. Ara puc veure tots els que venen darrera meu i veig
una llarguíssima cua de corredors, més llarga del que esperava i això m’anima. Arribem
a una pujada que passa per sota d’una línia d’alta tensió que cada any havia
hagut de fer caminant i aquest any la puc fer tota corrent i a bon ritme, booo.
Per fi comença la
pujada al Montgrós per un corriol estret i, ara sí, he de caminar. La pujada és
dura i les pedres estan molt relliscoses i, per això, s’ha de pujar amb molta
cura i trepitjar les pedres més petites, cosa que alenteix una mica la marxa.
Em passen alguns corredors durant la pujada ja que encara vaig en una situació
de cursa que no hauria de ser la meva però que miro de mantenir amb dignitat i
esforç.
Un cop al cim em
paro uns segons a beure aigua de l’avituallament i els que pujaven amb mi se
m’avancen uns metres. Ja els agafaré, penso. Ara ja baixem per una pista ampla
i a estones pedregosa i vaig allargant la gambada baixant tan ràpid com les
cames em permeten. Avanço algun corredor però tots baixen prou ràpids i no
aconsegueixo acostar-me gaire al grup en que anava. Arribem a un coll i comença
una altra pujada no gaire llarga però que trenca el ritme de baixada que
portava i que aprofito per avançar un altre corredor.
Tornem a recuperar
el descens, aquest cop més pronunciat encara, i recupero un parell més de
posicions.
Arribem a una altra rampa que cada any m’ha fet caminar però aquest
any la faig tota corrent fins que tornem a baixar per un corriol ombrívol. En
un punt del corriol, l’abandonem i n’agafem un altre que és nou d’aquest any.
Aquesta part del recorregut és nova i afegeix poc més d’un km i mig sense
desnivells positius.
 | |
| Possant per a la meva fotógrafa particular. |
Arribem al poble i seguim corrent pel llit de
la riera fins arribar al castell on l’abandonem i entrem al poble fins a
l’arribada. Davant meu he vist a un corredor de la meva categoria i, malgrat
els meus esforços per assolir-lo, no ho aconsegueixo i arriba uns pocs segons
davant meu.
 | |
| M'han faltat pocs metres per arribar el 4art de la meva categoria. |
Gairebé una setmana
després surten publicades les classificacions a la web i, davant la meva
sorpresa, surten els temps quan no hi havia cap tipus de cronometratge, a més a
més, hem donen 1h24’36” quan segons el meu cronòmetre, ja que m’havia deixat el
garmin a casa, no havia fet més d’1h 18’, coses de les curses. La meva posició
la 100 i 5é de la meva categoria. La distància va ser de 14.750m segons garmins
d’altres corredors. Les classificacions no són gaire de fiar ja que els dorsals
eren de paper i es van mullar amb una mica de pluja que va caure i alguns
corredors els van perdre. No importa la cursa és atractiva i hi tornaré.
Fins l’any que ve
si s’escau.
