dijous, 28 de febrer de 2013

Cross de Sant Pau 2013



Després d’haver acabat amb l’asfalt és hora de començar amb la primera cursa de muntanya de la temporada. La primera serà el Cross de Sant Pau.
És la tercera vegada que corro aquesta cursa i no serà la darrera ja que és una cursa en la que m’hi trobo a gust. Cursa modesta, en un entorn típic Mediterrani, amb una pujada al Montgrós dura i unes vistes fantàstiques des del cim. A més a més, aquest és el primer any que cobren  per la inscripció i el preu ha estat de 3€, res a veure amb algunes curses de la capital. La contrapartida d’aquesta modèstia és que la borsa del corredor és pobre amb una samarreta de cotó in un bric de brou petit i que la cursa no està cronometrada. Tot això no suposa cap problema i no li treu atractiu.
El dia de la prova s’aixeca gris amb el terra moll de la pluja de la nit i, com que la cursa és en el poble veí, suposo que el recorregut estarà també moll cosa que, en aquest territori, pot ser un problema per a la integritat física dels participants. Arribo a recollir el dorsal ¾ d’hora abans de la sortida i, per primer cop en tres anys, he de fer cua.
 Un cop recollit el dorsal saludo a diferents coneguts (coses de córrer al costat de casa) i escalfo una mica al costat de la meva dona que m’ha acompanyat. 
Allà es troba també la Rosi Pérez, una exatleta d’elit vilanovina i, parlant amb ella, em diu que surti de la primera fila per poder sortir bé a les fotos. Primer m’ho prenc a broma però al final li faig cas i, en el moment de la sortida, em poso en primera fila, així que allà em teniu a mi, un pobre trail runner popular, envoltat dels craks locals. 


Es dóna el tret de sortida i, abans de donar un pas, ja m’ha avançat un corredor amb la samarreta d’una cadena de botigues esportives que es posa en primera fila juntament amb dos més per temes publicitaris. Surto al costat seu, un pas enrere i la meva dona i la Rosi fan les fotos de rigor.


 En lloc de deixar-me caure a la posició que em tocaria aguanto entre els millors i continuo a un ritme que no és el meu però que de moment puc portar. Sortint ja del poble enmig dels 10 primers, sento que un diu que anem a 3’30”/km, uff, ara sí que em deixo anar i em van passant alguns corredors a poc a poc. 3’30”/km és més que el meu millor ritme de sèries de 1000 i aguantar-lo més seria suïcida.
 Ara pugem pel costat del castell i agafem un camí pla. Els primers em porten només uns 150m d’avantatge i em sento bé. Més endavant arribem a un punt en que el camí fa un gir de 180 graus i comença a pujar. Ara puc veure tots els que venen darrera meu i veig una llarguíssima cua de corredors, més llarga del que esperava i això m’anima. Arribem a una pujada que passa per sota d’una línia d’alta tensió que cada any havia hagut de fer caminant i aquest any la puc fer tota corrent i a bon ritme, booo.
Per fi comença la pujada al Montgrós per un corriol estret i, ara sí, he de caminar. La pujada és dura i les pedres estan molt relliscoses i, per això, s’ha de pujar amb molta cura i trepitjar les pedres més petites, cosa que alenteix una mica la marxa. Em passen alguns corredors durant la pujada ja que encara vaig en una situació de cursa que no hauria de ser la meva però que miro de mantenir amb dignitat i esforç.
Un cop al cim em paro uns segons a beure aigua de l’avituallament i els que pujaven amb mi se m’avancen uns metres. Ja els agafaré, penso. Ara ja baixem per una pista ampla i a estones pedregosa i vaig allargant la gambada baixant tan ràpid com les cames em permeten. Avanço algun corredor però tots baixen prou ràpids i no aconsegueixo acostar-me gaire al grup en que anava. Arribem a un coll i comença una altra pujada no gaire llarga però que trenca el ritme de baixada que portava i que aprofito per avançar un altre corredor.
Tornem a recuperar el descens, aquest cop més pronunciat encara, i recupero un parell més de posicions. 


Arribem a una altra rampa que cada any m’ha fet caminar però aquest any la faig tota corrent fins que tornem a baixar per un corriol ombrívol. En un punt del corriol, l’abandonem i n’agafem un altre que és nou d’aquest any. Aquesta part del recorregut és nova i afegeix poc més d’un km i mig sense desnivells positius.



Possant per a la meva fotógrafa particular.

 Arribem al poble i seguim corrent pel llit de la riera fins arribar al castell on l’abandonem i entrem al poble fins a l’arribada. Davant meu he vist a un corredor de la meva categoria i, malgrat els meus esforços per assolir-lo, no ho aconsegueixo i arriba uns pocs segons davant meu.
M'han faltat pocs metres per arribar el 4art de la meva categoria.



Gairebé una setmana després surten publicades les classificacions a la web i, davant la meva sorpresa, surten els temps quan no hi havia cap tipus de cronometratge, a més a més, hem donen 1h24’36” quan segons el meu cronòmetre, ja que m’havia deixat el garmin a casa, no havia fet més d’1h 18’, coses de les curses. La meva posició la 100 i 5é de la meva categoria. La distància va ser de 14.750m segons garmins d’altres corredors. Les classificacions no són gaire de fiar ja que els dorsals eren de paper i es van mullar amb una mica de pluja que va caure i alguns corredors els van perdre. No importa la cursa és atractiva i hi tornaré.
Fins l’any que ve si s’escau.

1 comentari:

  1. Esas trabuko buenas ;)

    Es lo suyo salir encabezando la carrera, para ir con los ojos fuera jajajajaa, después duelen las piernas un montón.

    Felicidades, por la cursa!!!!

    ResponSuprimeix