Cursa del Pic de l'Àliga 2013

La Cursa del Pic de l’Àliga és nova per a mi però la major part del recorregut no ho és. Una bona part dels camins que segueix formen part dels meus itineraris habituals d’entrenament i, per tant, ja sé el que m’espera, corriols pedregosos amb pujades i baixades dures i tècniques i, en mig, trams de pista més ondulada per agafar aire.

Amb aquest coneixement del recorregut vaig de bon matí cap a Canyelles, amb temps, i sense haver matinat gens ni mica, només tres hores abans per esmorzar una mica i prou.

Després de recollir el dorsal i saludar als coneguts que també correran, vaig a la sortida. Aquest cop em situo en quarta fila en lloc de la primera. Quan es dóna el tret de sortida donem un tomb pel poble i quan l’acabem encara vaig amb el grup capdavanter. Alguna cosa està canviant ja que mai havia gosat sortir ràpid amb els de davant. 

Quan sortim del poble per un corriol ascendent veig que he anat a un ritme de 3’30”/km, ritme que deixo immediatament i agafo la meva velocitat de creuer. Anem corrent per un corriol estret, humit i boscós que deixem per agafar una pista a voltes asfaltada que aviat deixem per iniciar la pujada al Pic de l’Àliga, autèntic plat fort de la cursa.

 La pujada, que es va posant difícil per moments, s’inicia per un corriol relativament còmode que passa per un túnel de pins baixos i, a poc a poc, es va posant més vertical i pedregós fins arribar al cim enmig de pedres erosionades i matolls espinosos.

Un cop a dalt agafem una pista que, per la carena, ens porta fins al Turó de les tres partions, un cim veí i proper.

Baixant del Turó de les Tres Partions

  Ara baixem per un corriol ple de pedra solta, força perillós, que baixo amb moltes precaucions, pugem i baixem un turonet també pedregós i vertical fins agafar una pista carenera que em permet agafar un ritme de rodatge ràpid i avançar alguns corredors. En un punt deixem la carena i davallem per un altre corriol estret no tan tècnic com els anteriors, fins arribar al Fondo de les Oliveres que deixem immediatament per tornar a pujar per la vessant contrària per un corriol poc tècnic. Un cop a dalt iniciem un llarg descens per corriols i pistes fins agafa el GR que porta cap el Mas de l’Artís, un dels meus llocs preferits, i anem per un fondo fins el punt on s’inicia la pujada cap el Mas. Un cop allà, però, en lloc d’iniciar la pujada agafem un corriol lateral, estret i poc visible, que no havia vist mai, suposo que estaria embrossat i l’han netejat per a l’ocasió. Aquest corriol continua pel fondo fins que de sobte iniciem una altra rampa dura i pedregosa que passa per sota d’una línia d’alta tensió fins que comencem a baixar de nou per l’altra banda del fondo. Anem per corriols i pistes fins tornar al Fondo de les Oliveres, després d’haver rodat en cercle al voltant del Mas de l’Artís, i comencem una tímida ascensió per una pista còmoda i boscosa que es va endurint a poc a poc fins arribar a una ampla i assolellada pista que voreja la muntanya. Aquesta pista sembla plana però de fet puja lleument i amb el cansament acumulat de tanta pujada i baixada no puc accelerar i anar a meu gust. Les cames i els pulmons ja no em responen i, malgrat avançar algun corredor, no em trobo en condicions d’imprimir un ritme fort.

Aquest pista de sobte comença a ascendir cada cop més i les cames tornen a no respondre com voldria. Gairebé a dalt de la pujada em trobo un antic company de feina que hauria d’estar molt més endavant però que em comenta que ha començat massa ràpid i ara ho està pagant, de tota manera quan comença la baixada em torna a deixar enrere sense cap problema.

 Baixem per on hem pujat al començament de la cursa i tot em torna a respondre així que accelero tan com puc i poso la directa fins a l’arribada on arribo en menys de 2 hores.

Al final 1h 56’56” i posició 89.

Arribada.

La cursa és força dura, amb constants pujades i baixades, per terreny molt tècnic, que no et deixen agafar ritme constant i acaben les cames com un suro.
http://connect.garmin.com/activity/282680839