Ja ha arribat el dia. Feia un
parell d’anys que ho volia provar i avui, per fi, estic a punt per a la meva
estrena en Triatló. He triat per al meu debut la de casa, és una sprint que,
per a començar ja està bé, per davant em queden 750m de natació al mar, 20 km
de bicicleta i 5km de cursa a peu, tot plegat prou assequible pel meu bateig.
La meva germana la Núri i la seva parella el Jose m’han orientat una mica sobre
el que cal fer i m’han proporcionat alguna peça de material que em feia falta.
Com que aquest estiu estava
lliure dels entrenaments per a la Carros de Foc, feliçment superada, m’he pogut
dedicar més a rodatges plans, natació al mar i bicicleta i per tan arribo prou
bé a la cursa. La correré sense cap tipus de pressió, només vull provar a veure
si m’agrada i decideixo fer-ne alguna d’una forma més seriosa, de moment només
vull gaudir-la, sense angoixar-me pels resultats. Això no treu però que el dia
anterior estigui nerviós com un flam, la preparació del material em distreu una
mica però la nit serà llarga.
A l’endemà m’aixeco molt aviat
per esmorzar una mica i acabar de preparar les coses. Com que la triatló és a
prop de casa baixo amb la bicicleta i els estris que necessitaré, la meva dóna
ja baixarà una mica més tard, a l’hora de la sortida. Vaig a recollir el
dorsal, el xip i el casquet i entro a boxes per preparar el material al meu
racó i començar a posar-me el neoprè. El dia és fantàstic i l’ambient molt
intens, tothom està nerviós acabant de preparar el material necessari per a la
cursa. Arriba l’hora i vaig cap a la
sortida a uns 200 metres dels boxes, tan nerviós estic que, a punt
d’arribar-hi, me n’adono que m’he deixat el xip i he d’anar corrent descalç pel
passeig fins als boxes per posar-me’l, el recinte està tancat i un voluntari em
deixa passar, em poso el xip i a córrer cap a la sortida no sigui que surtin
sense mi.
Arribo a la platja de sortida i
trobo a la meva dona a sobre de les roques plenes de gent i li costa poder fer
alguna foto amb claredat, estic excitat i content, tinc moltes ganes de
començar.
Primer surten els federats masculins, 2 minuts després les dones i 2
minuts després els no federats, la plebs. Em situo a la dreta del grup i amb el
tret de sortida vaig caminant sense massa pressa. Tothom que conec que ha fet
triatlons m’ha parlat d’aquest moment com el més caòtic de tota la cursa i no
tinc ganes de barallar-me amb altres competidors per un tros d’aigua. La
majoria hem sortit pacíficament i no pateixo cap entrebanc a la sortida.
Aquesta sortida és més pacífica que la dels "pros" |
Amb
l’aigua per la cintura m’hi llenço i començo a nedar. Em dirigeixo cap a la
boia per la dreta, he d’aixecar el cap amb certa freqüència per no obrir-me
massa i no fer més distància del compte ja que la resta de nedadors no semblen
massa experts i es van desviant de l’objectiu. Giro la boia i encaro la
següent, la natació va prou bé, neta i agradable. Giro la segona boia i cap a
la platja. Aquest tram se’m fa una mica més llarg però a la fi arribo a fer peu
i em poso a caminar tan ràpid com l’aigua em permet. Surto de l’aigua i començo
a desempallegar-me del casquet i el neoprè mentre em dirigeixo a la zona de
boxes.
La tècnica no és massa depurada |
He sortit de l’aigua una mica marejat i no puc anar massa ràpid.
Quan hi
entro he de buscar la bicicleta cosa que no em costa gaire perquè no he sortit
dels primers precisament i els boxes són prou buits, tot i això hi ha més
bicicletes de les que m’esperava. La transició la faig molt lenta, no l’he
entrenada gens i hi ha moments que dubto quina acció és més ràpida que l’altra
i em sento prou maldestre. A la fi aconsegueixo canviar-me i sortir amb la
bicicleta cap el passeig, quan travesso la línia de sortida de boxes m’hi pujo
i surto tan ràpid com puc, que no és gaire, mentre em cordo les sabatilles amb
les cales.
Sento un crit i em passa un grup de ciclistes a gran velocitat que
ja havien fet la primera volta, o sigui que em portaven 10 km d’avantatge, crec
que no els podré atrapar. Agafo el meu ritme i com que només són 20 km de
recorregut sense gaires desnivells miro d’anar el més ràpid que puc sense
reservar gaire. Són dues voltes de 10 km i me les passo avançant i sent avançat
tota l’estona per gairebé la mateixa gent, ens anem posant a roda per
descansar, ens avancem i ens avancen sense massa ordre, res a veure amb els
grups organitzats que de tant en tant ens repassen a gran velocitat.
El tram de bicicleta se’m fa més
curt del que esperava i, gairebé sense adonar-me ja arribo a l’entrada de boxes
una altra vegada. He de baixar de la bicicleta abans de creuar la línia
d’entrada i corro descalç amb la bicicleta a la mà per tornar-me a canviar i
començar el meu tram preferit, la cursa a peu. Aquesta transició, tot i ser
lenta també, és bastant més ràpida que la primera. Em poso les sabatilles i
començo a córrer.
Em sento lent i maldestre, les cames em fan figa i sembla que
no avanço res.
A poc a poc vaig agafant ritme i avanço gent al llarg de tot el
recorregut, es nota que em trobo en el meu ambient i durant les dues voltes al
circuit guanyo moltes posicions malgrat que no m’importi gaire, però em fa
sentir millor.
Encaro la recta d’arribada i, en un tres i no res, acabo la meva
primera triatló.
Trobo a la meva germana i a
l’Albert Ramiro, fill de la meva cosina, antic ciclista d’elit i que avui també
s’estrenava en triatló, ens fem una foto i comentem com ens ha anat, estem tots
prou excitats.
Feliç a l'arribada |
Ha estat una experiència
enriquidora i m’han quedat ganes de fer-ne més. M’agradaria provar la distància
olímpica ja que al ser més llarga s’adapta més a les meves característiques
però això haurà de ser l’any vinent perquè aquest ja s’ha acabat la temporada.
Al final he invertit un temps de
1h25’21” en completar-la quedant en la 343a posició de 459 participants i 28é
de la meva categoria.
Per segments el meu temps ha estat:
Natació: 19’17”
T1: 3’50”
Bicicleta: 38’19”
T2: 1’54”
Cursa a peu: 22’01”
Com era d’esperar el meu pitjor
segment va ser la natació amb un ritme de 25’42”/km. La bicicleta em va anar
millor i em va sortir un ritme de 31’4 km/h molt superior al que acostumo a
portar als entrenaments i per fi el millor segment va ser la cursa a peu amb un
ritme final de 4’24”/km malgrat la sensació de no córrer que vaig tenir durant
tot el tram.
Hi tornaré, m’ha agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada