dijous, 28 d’abril del 2016

Cursa de Muntanya La Talaia 2016

El 10 d’abril ja torna la Cursa de Muntanya de La Talaia ”la meva”. Aquest any vull córrer la distància Marató per haver fet totes les distàncies ofertes així que m’hi apunto amb molt de temps.
Pocs dies abans de la cursa m’arriba un correu que la distància marató s’ha anul·lat, el problema ha estat la negativa de la direcció del Parc a deixar passar la cursa per certs corriols imprescindibles per tal de poder aconseguir la distància. O sigui que canvio la meva inscripció per la de la cursa de 25 km molt a contracor perquè no entenc aquesta resolució ja que per aquests corriols corren amb total impunitat motos, boletaires que obren nous corriols i molts corredors i ciclistes cada dia. Ho trobo incomprensible i més quan normalment no es malmet l’entorn en una cursa ja que als corredors ens agrada trobar la natura el més intacta possible i majoritàriament respectem els indrets per on passem.
Com l’any anterior col·laboro amb la cursa fent de voluntari marcant i desmarcant un dels bucles juntament amb el Francesc Agulló. 
A marcar l'itinerari
Vam marcar el bucle de la pujada al Turó de les 3 Partions per la pista ja que no ens van deixar passar pel fantàstic Fondo del Teixidor, per a mi, un dels llocs emblemàtics de la cursa, i el dimarts el vaig desmarcar retirant també algunes escombraries del camí fruit de l’activitat humana.
El dia abans recullo el dorsal al càmping i, el dia de la cursa, la dóna m’hi acompanya amb el ciclomotor ja que surt no gaire lluny de casa. L’ambient és bo com sempre i el dia mig ennuvolat fa que no hi hagi previsions de passar massa calor.
Sortida amb el Santi i el Jaume
Jo mateix
El Carlos i els nois Xterra
A l’hora es dona la sortida neutralitzada fins creuar l’autopista i ja es comença a estirar el grup. No surto de molt endavant ja que no estic en una gran forma i vull passar-m’ho el millor possible sense patir gaire. Quan avancem la moto que ens ha acompanyat en aquest tram vaig aproximadament pel mig i corro còmode, agafem un corriol que planeja pel mig d’una pineda fins que agafem una pista que ens portarà a la primera ascensió de la cursa fins la carena de La Talaia. Abans passem pel primer avituallament i poc més endavant deixem la pista i agafem un corriol que puja prou vertical fins la carena. Allà agafem una pista cimentada a trams que pujant i baixant ens porta  fins el Pla de les Palmeres on, si tot hagués estat bé haguéssim agafat un corriol a la dreta que ens hagués portat al Fondo del Teixidó però, gràcies a la incongruència de directius intransigents, hem de continuar per la mateixa pista per la que estem que, després d’una pujada llarga ens porta al peu d’un corriolet que, després d’una curta pujada, ens du al Turó de les 3 Partions, el punt més alt de la cursa. La pujada s’ha fet llarga i fatigosa havent hagut de caminar alguns trams.
Un cop a dalt baixem per un corriol pedregós fins el Coll de Les Deus fem la pujada de l’esprint, curta i vertical, la baixem per l’altre costat on agafem una pista carenera que ens durà a la part de dalt de la botifarra per on baixem perdent alçària ràpidament fins arribar a l’avituallament del Fondo de Les Oliveres. Aquí em trobo el meu amic Jordi Massana i inverteixo  uns minuts menjant i hidratant-me. El camí fa un gir a l’esquerra i comencem un bucle que ens tornarà a aquest mateix avituallament d’aquí uns kilòmetres de contínues pujades i baixades. Aquest bucle no me’l conec gaire perquè no hi acostumo a córrer. Després d’uns desnivells suaus arribem al peu del tallafocs d’una línia elèctrica on comença una pujada força dura sobretot a aquestes alçades de la cursa. 


Arribo a dalt cansat, no vaig massa fi i a sobre les noves sabatilles Dynafit panther resulten ser un “trunyu”, em fan mal els peus i els genolls i em costa agafar ritme amb elles, enyoro les atrotinades ultraraptor, força més efectives. Ara comencem un tram de pujades i baixades contínues molt trencacames que no permet baixar la guàrdia, el terreny és pedregós i s’ha d’anar mirant a terra per no prendre mal. Al final arribem al fondo del Torrent de la Pastera, on trobem l’avituallament de l'Eloi i més endavant agafem el corriol cap el Mas de l’Artís amb la seva pujadeta sempre incòmoda i la següent baixada per la pista fins l’avituallament del Jordi on ja havíem estat abans. Ara seguim pel Fondo de Les Oliveres, un altre dels paratges idíl·lics per córrer a l’estiu per la seva frescor , i girem a l’esquerra per un corriol ascendent que ens porta fins a la Barraca d’en Bruno, 

un tram pla, una pujadeta i ens arriem pel Fondo de Les Perdius fins el camí dels Escalons. Un cop passada l’autopista girem a la dreta i agafem un corriol que passant pel Pas del Bou ens porta a l’inici de la darrera dificultat del dia, El Mortirolo, com li diem els corredors de la zona ja que és com una putada final abans d’arribar al càmping i creuar la línia d’arribada. 



Hi arribo amb un temps de 2h56’43”, força discret però per sota de les 3 hores que m’havia marcat al començament. La distància ha estat de 24’6km i el desnivell positiu de 831m. He quedat en la posició 120 de 208 participants finalitzats i 5é de la categoria màster.
La cursa ha estat guapa i ben organitzada com sempre però hagués pogut estar millor si haguéssim pogut fer el recorregut pensat inicialment, el canvi de corriols boscosos per pistes obertes no és precisament beneficiós per a la bellesa de la cursa, a veure si es pot solucionar alguna cosa per a properes edicions.

Fins l’any que ve !!!

1 comentari: