diumenge, 17 d’abril de 2016

Cursa 3 Comarques 2015 (Alpens, 7/6/2015)

Feia quatre anys que ja l’havia correguda i guardava un gran record d’aquesta cursa que transcorre per uns paratges fantàstics de mitja muntanya, entre boscos i prats, enmig d’un ambient d’absoluta bellesa. Tant és així que havia pensat que podria ser una gran cursa per fer una trobada atlètica dels components de la Secció de Curses de Muntanya de La Talaia. Al final però, per la confluència d’altres curses, rogaines i problemes diversos, només vàrem acudir a la cita en Francesc Agulló i jo.


Diumenge de bon matí, la meva dona i jo, recollim al Francesc al parking de l’hospital i ens dirigim cap el poble d’Alpens. En menys d’un parell d’hores hi arribem, recollim els dorsals i fem un cafetet per acabar-nos d’activar. El dia promet ser calorós i assolellat i la cursa es presenta fantàstica.
A l’hora en punt es dona el tret de sortida i,després d’un curt recorregut pel poble, agafem una pista i ens introduïm en una natura esplèndida que no ens abandonarà en tot l’itinerari.
Fins el km 10 la cursa transcorre per pistes i corriols boscosos amb un perfil ondulat que afavoreix un ritme alt de cursa. Vaig tan ràpid com em permeten les cames fins que en aquest punt comença la pujada fins a Sta. Margarida, la primera ascensió dura. La pujada és irregular alternant trams més verticals i d’altres força corredors que a poc a poc van disminuint les meves forces. Un cop arribat a Sta. Margarida es segueix un corriol carener amb tendència al descens fins que s’inicia una curta però molt vertical pujada fins el Puig Cornador que m'acaba de deixar les cames ben engarrotades. En aquest punt s’inicia un vertiginós descens fins el Pla de Capdevila on arribo molt més cansat del previst. El paisatge és idíl·lic, enmig de prats i boscos.


A partir d’aquest punt vaig mesurant els esforços per poder arribar dignament al final sabent que encara em queda la pujada més dura de la cursa. A poc a poc es va guanyant alçària fins arribar a l’inici de la darrera ascensió fins al Puigdon. La pujada es va fent dura per moments i sembla que no te fi. 

Camino lentament i m’he de parar per agafar aire i deixar descansar les meves maltractades cames fins arribar a dalt. Estic exhaust i començo el descens sense presses, controlant el ritme. A mitja baixada fins i tot he de caminar algun tram perquè ja no responc com caldria. Al final arribo a Alpens i a l’arribada amb l’alegria de la cursa finalitzada i gaudida.
Una cerveza sense alcohol i a esperar que arribi en Francesc que no triga gaire.


Al final he trigat 3h17’39” i he quedat en el 69é lloc, 9é de la meva categoria, uns 10 minuts més que la darrera vegada que la vaig córrer.
El Francesc arriba a mb 3h44’05” quedatn el 105é i 35é de la seva categoria.



Gran cursa, bona organització, grans voluntaris i un paisatge dels millors que et pots trobar, fan d’aquesta cursa una de les més recomanables del calendari atlètic.


Cap comentari:

Publica un comentari