10 Km Ciutat de Vilanova

El passat 17 de Maig es va celebrar a Vilanova la segona edició dels 5 i 10 km Ciutat de Vilanova. En principi no és un tipus de cursa del meu gust però un seguit de caps de setmana farcits de guàrdies em van fer prendre la decisió de participar-hi per no perdre el ritme i mantenir una mica de motivació.

Els quinze dies previs a la cursa els dedico a fer rodatges ràpids amb alguns canvis de ritme i alguna sèrie ,pràcticament de forma exclusiva pel Passeig Marítim, per recuperar la velocitat perduda en els entrenaments per la Vall del Congost. El meu objectiu, una mica ambiciós, és el d’acostar-me i, si pot ser superar, els 43’18” que tinc com a millor marca des de l’any 2012.

Els ritmes que aconsegueixo portar durant els darrers dies no em fan ser massa optimista però tot és possible, s’ha de provar.

El dia en qüestió surto de guàrdia i me’n vaig a casa ja esmorzat. A les 9 vaig, amb el cotxe i la meva dona, a aparcar a la platja del far que està a 500 m de la sortida. El dia és assolellat i calorós. La cursa de 5 km ja ha acabat i es veu la cara de satisfacció d’aquells que ja han acabat i la de preocupació dels que encara hem de començar.

A les 10 en punt som tots a la sortida i jo em situo en les primeres files per poder portar un bon ritme al començament i no veure'm tancat per corredors més lents.

Quan sona el tret surto ràpid amb el grup capdavanter perdent posicions lentament. 

Quan no porto més d’un kilòmetre començo a sentir la gola seca i les cames pesades i, a poc a poc, el meu ritme va cedint. Quan arribo al km 1 em dono compte que vaig excessivament ràpid i afluixo una mica el ritme però no massa. 

Al km 2 em sento molt incòmode amb la temperatura, massa alta pel meu gust, i la boca resseca i decideixo intentar mantenir el ritme que porto tot i ser una mica més ràpid del previst. Pel km 3 encara hi passo amb un ritme prou decent però a partir d’aquí em costa mantenir-me, la temperatura m’afecta molt i la gola seca no em deixa respirar amb comoditat. Passo pel km 4 i penso a retirar-me quan passi per la sortida abans de començar la segona volta. El globus dels 45 minuts ja m’ha avançat fa estona i no l’he pogut seguir en cap moment, també m’ha avançat el Ricard Montané, un il·lustre veterà de l’atletisme vilanoví al que creia que potser podria seguir i no ha estat possible, encara corre massa per a mi.

Quan creuo la línia de sortida bec una mica d’aigua, em refresco i decideixo continuar la cursa a un ritme còmode, el meu amor propi no em permet abandonar en una cursa de 10 km totalment plana per molta calor que faci, ara continuo en cursa amb l’únic objectiu de gaudir el màxim possible d’un rodatge pel passeig en un dia magnífic de primavera.

Al final creuo la línia d’arribada amb un temps de 47’13”, molt més enllà del que hagués desitjat però bé no sempre s’assoleixen els objectius fixats. En la classificació he quedat el 137 de la general i 4art de la meva categoria el que no està gens malament.

Ara toca deixar els rodatges plans i ràpids i tornar a la muntanya a preparar una nova campanya amb objectius ambiciosos encara a mig determinar.