dilluns, 28 d’octubre de 2013

Trail Senders del Penedés 2013

La primera cursa després de la Carros de Foc  ha estat aquesta trail curta, ràpida i poc exigent en quant a desnivells es refereix. He canviat els forts pendents del Pirineu per les suaus pujades de la plana penedesenca i les pedres i prats per les pistes de terra i les vinyes.
Ha de ser la darrera cursa per camins d’aquesta temporada i encara no sé com respondré després de la recuperació malgrat que els darrers entrenaments m’han fet veure que no hi ha d’haver cap problema.
El dia s'aixeca assolellat i calorós i ben d’hora agafo el cotxe camí de Les Cabanyes. Després d’aparcar a prop de la sortida. Passo a recollir el dorsal i aprofito per saludar alguns coneguts abans de tornar al cotxe a canviar-me. Un cop canviat torno a la sortida i escalfo una mica per un camp d'herba.
Avisen de la sortida per megafonia i, quan hi vaig, me n’adono del meu primer error ja que el carrer de sortida és estret i molta gent ja s’ha col·locat així que he de sortir de molt enrere.
Es dóna el tret de sortida i, com ja m’esperava, he de sortir molt lent enmig dels corredors. Un cop passada la línia de sortida em situo en un  costat i començo a accelerar esquivant com puc, intentant no molestar ningú, mentre fem el primer kilòmetre pels carrers del poble. 


Quan sortim, el camí comença pla i de seguida s’inicia una pujada llarga per una pista de terra cosa que aprofito per continuar guanyant posicions, ara més fàcilment, buscant als que corren al meu ritme actual.
Quan arribem a dalt d’aquesta primera pujada miro enrere i veig una llarguíssima fila de corredors i, en canvi, al davant no en veig gaires, bon senyal. 

La ruta continua per pistes de terra amb algun tram asfaltat.
Després d’una pujada als voltants del km 6 ens apareix al davant una vista fantàstica de Montserrat amb les vinyes als seus peus destacant encara més la seva majestuositat. Un moment com aquest pot fer que una cursa pagui la pena. Quan el sol t’aixafa i el ritme t’ofega una impressió agradable com aquesta pot revitalitzar-te i, quan el ritme comença a decaure, pot fer que recuperi la frescor de uns minuts abans.
Ara sembla que ja estic al lloc que em toca i avanço algun corredor però també m’avança algun altre. Arribem als peus d’un turonet que pugem per un corriol enmig d’un bosquet de pins on he de caminar alguns metres, no gaires, ja que puja bastant. Un cop arribats a dalt comencem a davallar lleument fins arribar a un tram asfaltat, massa llarg pel meu gust, que puja i m’obliga a afluixar ja que la calor i els kilòmetres em van passant factura, tot i això, avanço uns quants corredors en la pujada. Un cop a dalt veiem el poble de Les Cabanyes al fons i anem baixant cap allà, a l’arribada. Ara torno a pujar el ritme fins creuar la línia d’arribada en un temps de 58’53” i un ritme de 4’42”/km que no està gens malament tractant-se d’una cursa per camins amb un desnivell positiu de 131m.


Després de beure força líquid per rehidratar-me, vaig a mirar la classificació i, al cap d’uns llargs minuts d’espera, la pengen i veig que he quedat el 124 de la general entre 688 corredors que han creuat l’arribada i 6é de la meva categoria entre 33.
El resultat em sembla força bo i també m’agrada el fet que he pogut copsar de que la distància entre els capdavanters de la meva categoria i jo es va reduint a cada cursa, cada cop em veig més a prop dels primers i això em motiva tot sabent que els podis són fora del meu abast, cal ser realista.

Cursa amb un recorregut atractiu i molt ben organitzada, agradable de córrer tot i la calor del dia. Si tot va bé hi tornaré, segur.  

2 comentaris: