dimecres, 11 de juliol de 2012

1a Cursa de Muntanya de Banyoles 2012


En realitat aquesta cursa no era el meu objectiu pel mes de Maig. El meu objectiu era la Trail de Tortosa que s’havia de córrer el dia 27, però un compromís familiar d’assistència inexcusable (era la primera exhibició de Tae-Kwon do de la meva filla) em varen fer variar la primera idea i, cercant pel calendari, vaig trobar aquesta cursa que era la seva primera edició i prometia ser força espectacular. Encara recordo quan vaig venir a Banyoles a fer la travessa nedant de l’estany i encara ara tinc ganes de repetir-la de tant com vaig gaudir.
El dia abans les prediccions meteorològiques eren nefastes. Hi havia amenaça de pluja per tot el territori i, malgrat tot, tenia la intenció d’anar-hi encara que només fos de visita a aquell territori fantàstic.
Després d’una bona matinada surto cap a Banyoles amb la meva dona i la meva filla, i el cel, malgrat la foscor del matí, sembla molt tapat, però no plou. Abans d’arribar a Martorell comença a caure una cortina d’aigua que no ens abandonarà fins arribar al destí malgrat que sembla que, a poc a poc, va afluixant. No tenia la intenció de córrer sota una pluja intensa però sí que ho faria si només plovisquejava. Quan vaig a recollir el dorsal ja no plou però el cel està amenaçador, o sigui, que correré.
Abans de començar, estudiant el radar del meteocat.

 El meu objectiu atlètic, després de baixar de les 3 hores a Sitges en una cursa molt similar, era de baixar-hi una altra vegada. El desnivell i la distància eren gairebé iguals i per tant era possible però, secretament, tenia també l’esperança de baixar de les 2h45’ cosa que no havia aconseguit a Sitges per poc.


Flora de l'estany

El temps era terriblement insegur.

Fauna de l'estany


A la línia de sortida ens trobem poc més de 100 corredors dels 250 inscrits. Sembla que el mal temps ha fet que la gent es quedés a casa, bé, ells s’ho perden. Ara no plou i la temperatura és molt agradable i comença la cursa al costat de l’estany.





 La cursa surt prou ràpida  i arribo aviat a la primera dificultat que supero amb certa facilitat sense haver de caminar i després voregem l’estany per diferents corriols completament enfangats a ritme viu. 
Entrem en zona boscosa i aviat arribem a la segona dificultat que sense ser res de l’altre món ja em fa caminar uns metres, pocs, i després de baixar pel bosc comença la cursa de muntanya de debò amb la pujada a Puig Clarà que es va fent dura per moments. Un cop arribats a dalt comença un descens força perillós degut al fang acumulat. Hi havia trams en que hi havia instal·lades cordes per poder baixar sense prendre mal, molt ben indicades amb cartells i voluntaris.
 He de dir, per a ser just, que la tasca de senyalització i d’ajuda per part dels voluntaris va ser excel·lent, tots es van comportar meravellosament amb els corredors ajudant en el que podien i donant ànims en els moments difícils, d’aquí la meva felicitació a la seva dedicació. 
Tornant a la cursa, seguidament comencem la següent pujada al Puig de les Gitanes que posa les cames a prova i l’equilibri també i després una altra baixada per terreny perillós. Encara no hem arribat a mitja cursa i comencem la màxima dificultat, la pujada a l’Ermita de Sant Patllari.
La pujada és llarga i es passa per terrenys diversos amb prats i boscos enmig d’un paisatge fabulós sobretot quan a certa altitud entrem en la boira. El bosc en aquest punt es torna tenebrós i inquietant, si a això hi afegim que anava tot sol ja que el de davant estava lluny i per darrera no veia ningú ja es podeu imaginar les sensacions, semblava estar en una pel·lícula de por, era una vivència diferent, m’ho passava bé.
 La humitat s’enganxava a la samarreta que va quedar completament xopa. Després de molt pujar sense veure res arribem a un punt en que trobo corredors que ja baixaven i un voluntari que m’indicava que encara havia de pujar una mica més, que hi farem, cap amunt. Al final arribem a l’ermita i després de menjar una mica començo la llarga baixada fins l’arribada. 
La pujada la he fet alternant caminar i córrer segons les meves possibilitats, ara a la baixada em deixo anar tan com em donen les cames, miro el promig que porto i veig que les tres hores les tinc pràcticament assegurades però que per aconseguir baixar de les 2h45’ no podia badar així que baixo com puc per una pista prou còmoda malgrat el fang omnipresent a tota la cursa. Durant la baixada avanço uns pocs corredors senyal que el ritme és bo. Al final d’una baixada llarga i divertida arribo a l’estany un altre cop i el voluntari de torn m’indica que he de donar la volta a l’estany, no sé perquè però m’ho imaginava. Torno a mirar el promig i veig que les 2h 45’ també els tinc a la butxaca, això em provoca la intenció d’afluixar però la presència de diferents corredors al meu davant a curta distància m’ho impedeix, m’ha sortit la vena competitiva al final, així que faig una volta ràpida traient el fetge per la boca i després d’avançar els que tenia per davant arribo feliç i content pel temps i la cursa.




Després de menjar diferents tipus de coca, segurament feta pels voluntaris (molt bones), tornem cap a casa i, al poc, comença a ploure. La pluja ha respectat el temps de la cursa, cosa d’agrair.
Al final el temps ha estat de 2h 38’34”, molt millor que les meves millors expectatives.
Cursa molt ben organitzada amb uns voluntaris amb molta il·lusió de fer-ho ben fet malgrat una aparent manca de mitjans. Hi tornaré, m’ha agradat molt. 

1 comentari:

  1. Muy bien crack! A seguir así! A mí tb. me encanta banyoles, me trae buenísimos recuerdos :)

    ResponSuprimeix