dissabte, 24 de novembre del 2012

10 km de Moja 2012



Avui tocava anar a córrer a prop de casa, a Moja, on, per primera vegada, s’organitzava una cursa de 10 km. El fet que el mateix dia es corregués la Jean Bouin va restar participació però la va convertir en una bona alternativa per als qui no ens agraden les multituds.
Jo correré la cursa de 10 km i el meu fill, farà la seva estrena atlètica en la cursa de 5 km. El circuit, prou pla, són dues voltes a un recorregut per les rodalies del poble i una part pels carrers. També hi ha un parell de trams de terra.
  

La intenció és la d’acompanyar al meu fill en la primera volta i marcar-li un ritme de 5’/km per acabar en 25 minuts i després fer la segona volta a sac a veure com estic en aquests tipus de circuits plans. Espero arribar sobre 27’30” o sigui fer la segona volta a 4’30”/km.
La cursa surt a les 10h i arribem a Moja a les 9h amb temps suficient per anar a buscar el dorsal la bossa i canviar-nos  amb tranquil·litat. Després d’escalfar una mica estem en la línia de sortida i ens diuen que l’inici de la cursa es retardarà 15 minuts ja que hem de passar per davant del cementiri i en aquell moment hi havia un enterrament. 
Esperant la sortida.
El dia està ennuvolat i fa fresca. Abans de la sortida comença a plovisquejar i tots estem impacients.




                            
Per fi es dona el tret de sortida, bé això de tret és una metàfora ja que va ser algú de l’organització que va dir en veu baixa: ja podeu començar, això va provocar un cert desconcert entre els “figures” i uns van sortir i van tirar enrere per un moment i altres no. Els de la pila no vàrem tenir aquest problema i vàrem sortir al darrere dels de davant, com sempre.



 Surto de bastant endavant i prou ràpid seguit pel meu fill mentre anem esquivant corredors. Quan portem uns 300 m miro el garmin i em surt un promig de 4’30”/km, o sigui que afluixo el ritme després de veure la cara de l’Oriol, cosa que m’agraeix, anàvem massa ràpids i s’ha de controlar que és la seva primera cursa i no entrena per córrer. El primer km ens surt a 4’47” i el segon a 4’44”. Transcorren per una carretera dels afores, per terreny pla en lleuger descens i enmig d’una fina pluja que no molesta gens i no ens deixarà en tota la primera volta. Deixem la carretera i agafem una camí de terra enfangat, fins una altra carretera en la que comença una pujada que ens fa alentir el ritme que portàvem i fem el km en 5’03”. 







Entrem pels carrers del poble i entre els girs i el terreny ascendent fem el quart km a 4’57”. Ara l’Oriol vol “apretar” fins al final i li dic que endavant, accelera el ritme i jo el segueixo com puc. Aquest km final de la cursa de 5 km transcorre pels carrers del poble i al final esprinta fins arribar en un temps de 24’46” en la posició 26 i 3er de la seva categoria, força bé per la seva estrena, considerant que havia fet més de 5 km ja que la mesura de la cursa és més que dubtosa. 
Al fons, arribada de l'Oriol
 Uns segons després passo pel carril del costat, el de la cursa de 10km, i continuo amb el ritme en que havíem fet el darrer km, 4’20”.


Torno a la carretera i començo a avançar els corredors que m’havien avançat en la primera volta. Vaig incrementant el ritme a poc a poc i faig el 6e km en 4’11” i em quedo sorprès ja que és el temps en que feia les sèries de 1000 i ara l’he fet enmig d’una cursa, genial. El terreny continua en lleuger descens i el següent km em surt a 4’19”.

 Entre les bones sensacions de velocitat  i el fet d’anar avançant corredors contínuament, em sento pletòric com mai, fins i tot quan arribem a la zona de pujada, el km em surt a 4’35”. 



Al final em deixo anar del tot pels carrers el poble i em surten els km finals a 4’19” i 4’24”, esprinto una mica i els darrers 340 m, que el garmin em marca de més, em surten a 4’05”/km. Entro a l’arribada en un temps de 47’01” quedant 95é de 220 corredors i 5é de la categoria entre 17 participants.



No recordo haver corregut mai un 10km amb aquestes sensacions tan bones, el temps fresc, l’entorn del Penedès, i la progressió dels darrers temps han fet d’aquesta cursa una de les que m’han fet sentir millor atlèticament parlant i això em fa pensar que aquesta temporada pot ser fructífera en bones marques i, perquè no, potser alguna millor marca personal. No vull ser massa optimista ja que les eufòries em poden fer caure en lesions com ja m’ha succeït en el passat, o sigui que prudència.
En quant a la cursa, traient algun detall, estava força ben organitzada, la bossa del corredor sense ser cap meravella, estava bé i com a colofó final m’ha tocat una ampolla de cava en el sorteig final a l’igual que al meu fill. La distància no estava ben mesurada segons els garmins de diferents corredors, 340 m en el meu és excessiu ja que, traient el recorregut de dins del poble, la cursa transcorria per terreny descobert.
M’ha agradat i espero tornar-hi en posteriors ocasions. 
Per acabar només em queda agrair les fotos que ha penjat a la Web l'Associació Fotogràfica de Moja i, sobretot, a la meva assistència que em segueix per les curses carretejant roba, bosses i la càmera fotogràfica per immortalitzar les meves "gestes".  
Fins molt aviat.
http://connect.garmin.com/activity/244376930

2 comentaris:

  1. Muy buena crónica y cursa familiar Xavi !!

    A propósito... ya era hora de que se estrenara tu hijo, que ya te lleva un palmo :-)

    Felicidades a los dos por las buenas sensaciones1

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats a tu Xavi i a l'Oriol!
    Conforme ens endinsem en la temporada van millorant, cosa que és molt positiva, però com molt bé comentes, no podem perdre de vista les lesions provocades per l'accés d'eufòria. Prudència, però també cal saber arriscar quan un es troba bé.

    Salutacions!!

    ResponElimina