Cursa del Margalló 2013

Avui, després d’uns quants anys d’absència, he tornat a córrer La cursa de fons del Margalló. La vaig deixar de córrer després d’un cabreig un dia que la van anular. Plovia molt i, després de mitja hora d’espera, van decidir anul·lar-la. Fins aquí tot és correcte, però mitja hora després va sortir un sol radiant cosa que es podia preveure, a més a més no van donar una data nova, no van tornar els diners de la inscripció ni van comunicar res del material que s’havia de sortejar, o sigui, que va quedar com si ja s’hagués corregut i em va indignar molt. Però com que no sóc rancuniós aquest any he decidit tornar-la a córrer després de que l’aplacessin i, aquesta vegada si, em coincidís en un dia sense guàrdies.

Abans de la sortida.

No coneixia el recorregut nou de 13 km ja que sempre havia fet l’antic de 18’5, ara malauradament gairebé tot asfaltat, i com que en la web no havien posat el perfil no sabia com eren les pujades ni on estaven situades, o sigui que correria a cegues, només sabia que el desnivell era de 400m (fals, només 300 com a molt).

Després del Cap de Creus no sabia com respondria en una cursa de muntanya i més després que dilluns havia fet un entrenament amb desnivells i m’havia adonat que no estava recuperat ni de bon tros. Dijous, però, en vaig fer un altre amb menys desnivells i em vaig tornar a sentir com abans i per això vaig decidir sortir ràpid i si punxava ja afluixaria el ritme.

Diumenge pel matí, sense matinar gaire, arribo a Olivella amb el temps justet per agafar el dorsal i el xip i saludar algun conegut. Em poso en primera fila i quan es dóna el tret de sortida surto tan ràpid com puc ja que l’inici és en una baixada franca i asfaltada. 

Vaig força estona amb el grup del davant i, quan uns 500 metres més endavant abandonem l’asfalt, miro el garmin i em diu que vaig a 3’20”/km, molt més ràpid del previst però com que encara és baixada continuo sense afluixar per la pista en la que ens trobem. El recorregut transcorre pel costat del llit de la riera i és còmode i ràpid. Durant els 2 primers kilòmetres m’han anat avançant alguns corredors malgrat el ritme alt que portava i arriba un moment en que no me n’avança cap. El ritme continua sent molt alt però ja una mica més normalitzat.

Fins el km 5 la pista va pujant i baixant suaument pel costat de la riera i, en aquest punt es desvia cap a l’esquerra i comença a pujar de manera definitiva. La pujada no és molt dura i es pot mantenir un ritme viu i prou constant que va desgastant les forces a poc a poc. Hi ha punts en que m’agafen ganes d’afluixar però no ho faig, crec que podré mantenir el ritme ja que la cursa va avançant i cada cop queda menys.

Poc abans del km 9 el terreny s’inclina més i per primera vegada he de caminar uns metres, torno a baixar i em trobo un avituallament amb caixes d’ampolles d’aigua obertes i sense ningú per repartir-les, una mena de self-service, n’agafo una i, després de beure una mica continuo a bon ritme fins que arribo a una altra pujada que em fa caminar una estoneta més.

Aquest punt és comú amb el recorregut antic i, per tant, ja sé el que m’espera, una baixada llarga, em permet recuperar les cames i alguna posició, una altra pujada caminant-ne uns metres i una llarga i cimentada baixada fins l’arribada que faig a tota la velocitat possible ja que no s’ha de pujar més. Després d’un llarg sprint creuo la línia d’arribada amb un temps de 1h01’04” quedant 41é classificat de la general i 7é de la meva categoria.

La cursa és molt ràpida i es pot córrer tota, no té zones tècniques i el paisatge és agraït així que és una cursa agradable de córrer i òptima per a portar promitjos  alts.

L’organització justeta, un avituallament sense personal i sobretot una senyalització insuficient que ha fet que els primers classificats es perdessin en un punt determinat fent més metres del compte i perdent temps. La bossa i la botifarra bé, malgrat que la cervesa era tota sense alcohol, ecss.