diumenge, 25 de març del 2012

1/2 Marató de muntanya Vall del Congost 2012

Va ser un impuls. Vaig veure un vuit en el calendari el dia en que es corria la cursa i m’hi vaig inscriure sense pensar-m’ho massa. Vaig dubtar només si m’apuntava a la marató o a la mitja però em vaig dir “Qui ha dit por? Vinga, no siguis cagat” i m’apunto a la marató. Dies després faig els meus càlculs de ritmes possibles comptant desnivells i distàncies i no em surten els números, és molt difícil que acabi per sota de les 9 hores de límit. Només em queda entrenar més fort i a veure que passa.
 Després de preparar la mitja de Vilanova i els 10 km de Vilafranca començo a preparar la muntanya, l’estat de forma inicial és prou bo i les expectatives també malgrat que, en els primers dies, les pujades se’m feien més dures del compte ja que l’entrenament que portava era més aviat de velocitat. A meitat de gener una sèrie de circumstàncies m’ impedeixen entrenar assíduament i només puc fer-ho de forma esporàdica i el meu nivell de forma cau en picat. Conscient de que no arribaria en bones condicions a la cursa, demano a l’organització que em canviïn la inscripció de la marató per la de la mitja i la seva resposta va ser negativa al•legant que les places de la mitja ja estaven exhaurides però que en el km 19 podia deixar la marató i acabar la mitja ja que en aquell punt es separaven, en fi, que hi farem, penso que si hi arribo en menys de 3 hores i mitja potser continuo malgrat que ho vegi difícil.
 A primers de Març ja puc començar a entrenar amb una certa normalitat però el meu nivell és molt baix i costa recuperar les cames d’abans. 
Per fi arriba el gran dia i m’aixeco a les 5 del matí cansat, amb mal de cap i amb la ferma decisió de fer la mitja ( si hagués volgut fer la marató m’hagués hagut d’aixecar a les 4 ja que la sortida és a les 7). Amb la meva dóna i la meva filla (el meu fill té 17 anys i plans propis) marxem cap a Aiguafreda on arribem quan la marató ja ha sortit. Aparquem al pàrquing habilitat i mentre elles continuen dormint al cotxe (sóc mala persona fent-les matinar tant, jejeje) vaig al pavelló a recollir el dorsal i la bossa. Un cop allà aconsegueixo que em canviïn la inscripció per la de la mitja i recollir el dorsal i la bossa de la marató. Aquests tràmits m’han portat massa temps i l’hora de la sortida és molt a prop així que, corrent, torno al cotxe i em canvio ràpidament perquè el temps se’m tira al damunt i la sortida queda una mica lluny. A les 7’55 ja estic canviat i vaig trotant cap a la sortida quan, a mig camí, me n’adono que, amb les presses, m’he deixat el FR, o sigui, que no podré enregistrar la cursa, mala sort. Pocs segons abans de la sortida passo pel control de xip i entro en la zona de sortida ufff!!! m’ha anat ben just. Sento un comentari que la pujada comença al km 5 i penso que si els primers 5 km són més plans ja m’anirà bé. 
Per fi sortim i em col•loco cap el final del grup. Passem per uns carrers i de seguida agafem una pista ampla que comença a pujar pel vessant de la muntanya, o sigui, que de 5 km plans res de res. Ràpidament anem guanyant alçada i en pocs minuts el poble queda molt avall. El grup en el que em trobo va a un ritme constant, no gaire lent però relativament còmode. Més endavant deixem la pista i agafem un corriol ascendent en el que hi ha un tap de gent així que aprofito per agafar l’aire que ja em començava a faltar. Entre la pujada i la filera de corredors, he de començar a caminar una estona fins que agafem una pista que transcorre per un vessant de la muntanya amb contínues pujades i baixades però que és relativament ràpida. Deixem la pista i agafem un corriol que baixa cap a la riera per un terreny vertical i tècnic. Ara arribem a la riera i trobem el primer control i avituallament líquid, estem al km 5 i passem a l’altra banda de la riera per unes pedres, com que no ha plogut no ens hem de mullar els peus. Després d’uns metres plans comença la pujada del km 5. Deixem la pista i agafem un corriol que s’enfila muntanya amunt. La pujada és força vertical i mantinguda i les cames comencen a carregar-se lentament. Pugem pel mig d’un alzinar amb un sotabosc esclarissat i, per no pensar en el mal de quàdriceps i bessons, em vaig fixant en les falgueres, molses i líquens que creixen en abundància a la vora del camí, miro de classificar-los recordant una guia que tinc a casa escrita per l’Enric Gràcia (el micòleg de TV3) que vaig tenir de professor de botànica quan estudiava biologia a la UB. A la vora del camí també s’hi troben moltes cintes de l’organització assenyalant el camí per la qual cosa l’orientació és molt fàcil encara que vagis sol. Molts metres més amunt arribem a un coll i respiro alleugerit, ja sóc a dalt, però m’equivoco, hi ha una petita baixada i, uns metres més endavant, tornem a pujar fins que després d’una rampa curta però molt vertical arribem a una pista, per fi a dalt de tot, on hi ha un avituallament abundant, al km 10’2. Han estat més de 4 km de pujada molt sostinguda. Miro el rellotge i comprovo que el ritme ha estat molt millor de l’esperat i paro uns minuts a menjar plàtans, taronges i beure pepsi. Continuo. Ara el recorregut va per una carena que ens permet gaudir d’una paisatge magnífic a banda i banda, estem envoltats de vessants boscoses moltes d’elles coronades per magnífics cingles. Entre prats i corriols més tècnics, anem menjant kilòmetres per un recorregut trencacames fins que agafem una pista ampla i comencem a baixar. Aprofito per estirar les cames tot allargant la gambada. Aviat abandonem la pista i baixem per un corriol força tècnic que em fa afluixar el ritme. Penso en els vídeos del Kilian saltant de roca en roca com una cabra però penso que ja no tinc ni la seva edat ni el seus genolls així que prudència. Tornem a agafar la pista anterior més avall i torno a accelerar fins que veig uns corredors que agafen la pista baixant per un corriol i no per on baixem un grupet de patidors, hi ha un membre de l’organització a qui pregunto si anem bé i em diu que s’havia d’haver baixat pel corriol però que no passa res, així que he fet uns centenars de metres més, fantàstic. Això, en part s’ha degut a que els abundants senyals de l’organització, ara, s’han tornat més aviat escassos i fan que sovint hagi de parar a comprovar si vaig pel camí correcte. Després de baixar encara més pel corriol tècnic arribem al tercer avituallament, al km 15, on paro i menjo més plàtans i taronges i torno a beure pepsi. Penso que ja no pot quedar gaire pujada i novament m’equivoco. El recorregut continua per un corriol que remunta un riu que travessem en tres ocasions, les pujades i les baixades són constants mentre anem remuntant per la vall i aquesta es va fent cada cop més estreta i la vegetació més densa. Troncs d’arbres coberts de líquens ens fan pensar en un medi natural d’altres temps. Estem en una vall encaixonada per vessants força verticals i, en un moment donat, el corriol gira a la dreta i comença a enfilar-se fent ziga-zagues (com l’equip del Guardiola) per un vessant molt vertical. Després d’uns minuts d’ascensió, el cansament es fa notar més del que m’esperava, les cames ja no responen com abans i en els petits descansos que trobem ja no puc córrer i camino per recuperar l’alè, en les parts més dures de la pujada he de parar un parell de vegades perquè ja no puc més. Així, entre córrer, caminar i descansar, arribo a la carena i començo a baixar per un corriol que travessa prats i altres trams més tècnics fins arribar a una pista que ens porta al km 19. En aquest punt, a més a més de l’avituallament, hi ha el punt de tall horari de la marató (s’hi ha d’arribar en menys de 4 hores) i el punt on es separen els recorreguts de les dues curses. Creia que hi podia arribar entre 3’5 i 4 hores i em torno a equivocar ja que hi arribo en 3 hores, o sigui, que m’haguessin quedat 6 hores per poder fer els 23 km restants si hagués volgut acabar la marató. Penso que si l’hagués fet hagués pogut acabar-la dins de temps però hagués acabat en un estat lamentable ja que estic cansat i tinc les cames completament congestionades i, per tant, me n’alegro d’haver decidit fer la mitja, per ara. Continuo per la pista després d’haver agafat una mica d’avituallament i, a poc a poc, vaig agafant un ritme ràpid i fins i tot avanço alguns corredors. Abans d’arribar al poble agafem un corriol que passa per un parc urbà i ens trobem amb les darreres pujades i baixades que acaben d’esgotar les maltractades cames. Travessem el riu per un pont i entrem al poble on arribem al final pel carrer principal. En total 3h9’28”, molt menys del que m’esperava. A l’arribada busco a la família i no la trobo, es clar, els havia dit que arribaria mitja hora més tard i encara no m’esperaven. Passo pel costat d’una carpa on em marquen el dorsal i em donen una magnífica tovallola amb una foto de la marató impresa. Després vaig saber que era el regal dels finishers de la marató, es deurien pensar que ja l’havia acabat ja que en portava el dorsal, en fi, un error afortunat. Anant cap a la zona de l’avituallament trobo la família que anaven a esperar la meva arribada, cares de sorpresa, un parell de fotos i a buscar la botifarra i la birra i cap a casa a la dutxa i a dinar. 
En resum, una cursa mooolt dura però amb un atractiu notable. Algun any he de fer la marató ja que la trobo assequible malgrat que no fàcil, hauré d’estar a bon nivell per fer-la. Molt content pel temps i pel fet de no haver acabat en mal estat físic.




Després de la cursa, res millor que una bona botifarra i una birra,

7 comentaris:

  1. Felicitats Xavi !!!!

    (La propera vegada, intenta fer alguns punts i aparte :-))

    Si has podido escribir esta crónica magnífica de la media...imagínate la crónica de la marató sencera !!! Pero OJO, una marató NO ES 2 x 1/2 marató....

    ¿Pasaste por el purgatorio?
    Si es que no, definitivamente tienes que hacer la maratón el año que viene, que es la zona más bonita (en cursa) que he podido hacer en mi corta vida !!!

    Bueno, gracias por tu crónica, y seguir así !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema dels punts i apart ho veig difícil, em costa començar a escriure però quan arrenco m'enrotllo com una persiana i si escriure la crònica d'una mitja m'ha costat una setmana, el d'una marató em pot costar 2 mesos.
      El purgatori el vaig passar a partir del km 15 (jeje, és broma). No sé ben bé on és però em penso que és més endavant del km 19. Ja hi passaré un altre any.

      Elimina
  2. Xavi sàvia decessió la teva....
    el millor de tot... és que et queden les ganes de tornar-hi.... i segur que a la propera serà la marató.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, quan hi torni serà per a la marató. No serà l'any que bé perquè tinc altres projectes, però un altre any sí.

      Elimina
  3. Bona crònica Xavi, vas prendre la decisió correcte i vas acabar disfrutant, que és el que compta.
    Ja vaig llegir que a Alpens no tens previst anar-hi, jo ara m'ho estic rumiant perquè aquests dies m'han millorat les molèsties i potser m'hi acabi apuntant.

    Bé si t'ho repenses ja ho saps ;-D!

    Salut i kms

    ResponElimina