Xavi Bomber: Mitja marató de Vilanova 2014

Preparant-me el calendari de curses em va aparèixer la Mitja de Vilanova en un cap de setmana que tenia lliure i això sempre és una temptació. En principi, les curses per asfalt cada dia m’interessen menys però aquesta sempre m’ha agradat i per això m’hi vaig apuntar sense dubtar gaire.

El dia de la cursa m’enxampa sortint de guàrdia i, com aquesta ha estat tranquil·la, pel matí vaig prou descansat. No estic massa motivat i penso que me la prendré com un entrenament llarg a un ritme de 5’/km o potser una mica més ràpid però no gaire.

El dia abans ja he anat a buscar el dorsal així que fins les 9 passades no vaig cap a la sortida que està a l’altra extrem de Vilanova. He de donar un parell de tombs pel polígon industrial que hi ha al costat de les pistes d’atletisme des d’on es fa la sortida i al final trobo un aparcament (desavantatges d’arribar amb el temps just) i, després de canviar-me vaig tot escalfant cap a la sortida on saludo alguns coneguts de Xterra i em trobo amb el Josep Ma Moreno a qui només conec virtualment d’haver participat en un fòrum de corredors a la Uoc i actualment al facebook i amb qui no havia coincidit mai en cap cursa, te un aspecte formidable i si està en bona forma pot fer uns registres prou importants.

Gran Josep Mª

A les 10 en punt es dóna la sortida i m’ho prenc amb calma ja que surto del mig i em trobo enmig d’un munt de corredors.

Enmig de Xterreros!

A poc a poc es va aclarint i vaig agafant ritme. Els primers kilòmetres recorren la Rda. Ibèrica i són rectes i lleugerament ondulats creuan-t’he amb la resta de corredors i podent agafar un ritme alt i regular. Després de baixar i pujar la Rbla. Sant Jordi tornem a la Ronda i comencem una ràpida baixada fins al Passeig Marítim. Un cop arribats allà miro el rellotge i veig que he anat molt més ràpid del que voldria i decideixo afluixar ja que començo a sentir les cames cansades però al següent kilòmetre veig que gairebé no he afluixat res i continuo a un ritme semblant, penso que ja afluixaré quan no pugui més.

El dia és agradable i córrer pel passeig i els molls el fan més agradable encara. A més a més ens anem creuant constantment al llarg del recorregut i podem anar saludant als coneguts que també hi participen.

Hola Toni!!!

Hola Carme!!!

Ara el ritme ja va afluixant a poc a poc i quan deixem la zona marítima i entrem a la part més difícil de la cursa comença a baixar definitivament. Ara anem direcció a Cubelles per la carretera i les pujades i baixades es succeeixen fins que tornem a entra a Vilanova i faig un darrer esforç per recuperar el ritme fins que comencem a pujar per la Rbla Sant Jordi on agafo al Roger Fornos de “Correm per la terra” cosa que em sorprèn perquè és millor que jo però no es deu trobar en bones condicions, creuem unes paraules que em confirmen el seu mal moment i continuo endavant. Tombem per la Ronda i baixem cap a l’entrada de les pistes. Un cop a dins m’agafa el Roger i entrem junts.