dimecres, 22 d’abril de 2015

Cros Sant Pau 2015

El dia 8 de Gener del 2015 he tornat a participar al Cros de Sant Pau a Sant Pere de Ribes. Poc més puc dir sobre aquesta clàssica de la comarca que no hagi dit ja. Cursa casolana, econòmica i ben organitzada, on gairebé tots ens coneixem d’altres curses i d’anar-nos trobant corrent pels camins de les muntanyes que ens envolten.
El recorregut és assequible a tothom malgrat tenir trams amb un cert desnivell i amb unes vistes magnífiques sobre el mar.
Aquest any hi vinc sense ambicions d’aconseguir cap temps en especial, només vull fer un entrenament de qualitat cara a la Vall del Congost del proper mes de Març.
El dorsal ja l’he recollit fa dies a la botiga Cota zero de Vilanova o sigui que no tinc pressa per arribar-hi d’hora i em puc entretenir una mica. Surto de casa amb la meva dona, recullo al Francesc Agulló i tots plegats anem cap a Ribes en un dia assolellat que promet una cursa força agradable.
Abans de la sortida amb la Laura i el Francesc
Un cop aparcats anem cap el centre del poble on anem saludant a coneguts, fem alguna foto d’equip amb la samarreta de la Talaia i després cap a la sortida.
Surto pel mig del grup, sense presses, i quan ens anem dispersant accelero una mica passant uns quants corredors. 
Sortida xino-xano


Comencem la pujada al castell i encara vaig guanyant posicions fins arribar a la pujada al Mont gros on ja m’estabilitzo i pujo amb la gent que corren més o menys com jo. Fins aquí he arribat corrent tota l’estona però ara ja toca caminar. En pocs minuts arribo a dalt del puig i, mentre bec aigua, no me’n puc estar de mirar el mar uns moments. Durant la pujada he anat seguint una corredora master com jo que, més o menys, té el meu nivellet i un cop a dalt estic a punt d’agafar-la però en els moments que perdo esplaiant-me desapareix pista avall. M’ha tret una bona distància i per més que corro en la baixada no només no m’hi acosto sinó que sembla allunyar-se encara més.
Quan arribem als Vinyals comencem a pujar una altra vegada per una rampa prou punyetera i ja comencem la baixada cap a Ribes. A mitja baixada, però, encara ens queda una altra rampa que per segon any consecutiu aconsegueixo pujar sense haver de caminar i tornem a baixar per un corriol molt agradable i no massa pendent que em permet assolir un bon ritme cara al final de la cursa. Deixem el corriol i agafem una pista ampla i assolellada, prou calorosa a aquesta hora, que ens portarà fins l’arribada. Vaig en paral·lel amb un altra corredor amb el que m’he avançat diverses vegades al llarg del recorregut i sembla que cap dels dos vol quedar-se enrere però tampoc tenim forces per accelerar i deixar a l’altre. 

Acostant-me al poble penso en afluixar la marxa i fer el tram final més còmodament però la meva vessant competitiva no em deixa i a l’entrada del poble l’hi trec uns metres gairebé sense voler i ja no me’ls pot recuperar. A la corredora d’abans però, malgrat acostar-m’hi força en el tram final, no la puc enxampar i acabarà uns metres davant meu, que hi farem.



Al final creuo la línia d’arribada amb la satisfacció d’un entrenament ben fet. He trigat 1h12’51” i he arribat en la 120a posició, 12é de la meva categoria.

Unes fotos, saludar a coneguts, una botifarra, cap a casa a la dutxa i fins l’any que bé. 
Amb el Quim i el David

Amb el Quim i el David

Amb el Roger de "Correm per la terra"

Cap comentari:

Publica un comentari