El dia 1 de Març vaig tornar a
participar en la Cursa dels Colls que, juntament amb un canicrós, s’està
refermant en el calendari atlètic vilanoví.
Cursa que transcorre per corriols
i pistes a la vora del mar, malgrat que no sempre estigui a la vista, enmig
d’un ambient netament mediterrani. Pins i vegetació arbustiva adaptats a la
salabror ambiental ens envoltaran des del començament fins al final i fantàstics
paisatges costaners se’ns obriran davant la nostra mirada quan menys ens ho
esperem. Els seus desnivells no gaire exigents ens deixaran portar un bon ritme
malgrat d’haver de controlar les pedres garrafenques que ens trobarem en
abundància per tot el recorregut amenaçant-nos constantment amb un bon
aterratge descontrolat.
Amb la meva dona arribo a la
sortida amb molta antelació per anar a fer unes fotos a la sortida del canicrós
que arrenca mitja hora abans. Després de retratar a tots els participants unes
fotos amb els companys de "Xterra" i de "La Talaia" i cap a la sortida.
 |
| Representació de La Talaia |
 |
| Amb Xterra |
 |
| Cap a la sortida |
Surto pel mig del grup amb un
ritme prou ràpid per esbufegar ja a la primera pujada. Vaig una estona amb el
Dani de "Correm per la terra" fins que ja no el puc seguir i continuo al meu
ritme.
 |
| Empaitat pel Daniel Arroyo |
Després d’un primer tram una mica
urbà entrem en la zona de corriols dels Colls i la fila es comença a estirar.
El terreny és ondulat i pujades i baixades sense massa desnivell es succeeixen
constantment fent el recorregut força entretingut.
El ritme que porto em sembla
prou bo fins que arribo a la pujada al Miralpeix, la màxima dificultat de tota
la cursa, on he d’alentir la marxa fins que, en un punt a mitja pujada, he de
caminar. Un cop a dalt la vista sobre la Mediterrània és esplèndida però no ens
hi podem recrear gaire perquè de seguida comencem a baixar en direcció al mar
per un corriol pedregós que ens obliga a mirar a terra per no prendre mal.
 |
| Cal controlar les pedres del terra |
Ara anem en direcció al mar i
seguint per corriols i algun tram de pista ens anem acostant a l’arribada.
 |
| Els trams de pista són més avorrits |
Alguns punts ens ofereixen unes fantàstiques vistes sobre la costa i això i la
proximitat de l’arribada fan que el
cansament que es comença a fer palès sigui més fàcil de portar.
Un darrer
esforç i creuo la línia d’arribada amb un temps d’ 1h 6’ 33” quedant 84é de la
general i 27é de la categoria de veterans ja que no hi havia categoria master.
Un cop acabada la cursa només
queda la botifarra amb birra i una mica de vida social amb gent de Xterra,
Correm per la terra i Talaia. A esperar l’any que ve per tornar-hi.
 |
| La botifarra sempre és d'agrair |
 |
| Amb els companys de Correm per la terra |
Com sempre agrair la tasca de fotògrafa de la meva dona Fina Lòpez sense la qual les cròniques quedarien molt més pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada