dijous, 30 d’abril de 2015

Cursa dels Colls 2015

El dia 1 de Març vaig tornar a participar en la Cursa dels Colls que, juntament amb un canicrós, s’està refermant en el calendari atlètic vilanoví.
Cursa que transcorre per corriols i pistes a la vora del mar, malgrat que no sempre estigui a la vista, enmig d’un ambient netament mediterrani. Pins i vegetació arbustiva adaptats a la salabror ambiental ens envoltaran des del començament fins al final i fantàstics paisatges costaners se’ns obriran davant la nostra mirada quan menys ens ho esperem. Els seus desnivells no gaire exigents ens deixaran portar un bon ritme malgrat d’haver de controlar les pedres garrafenques que ens trobarem en abundància per tot el recorregut amenaçant-nos constantment amb un bon aterratge descontrolat.
Amb la meva dona arribo a la sortida amb molta antelació per anar a fer unes fotos a la sortida del canicrós que arrenca mitja hora abans. Després de retratar a tots els participants unes fotos amb els companys de "Xterra" i de "La Talaia" i cap a la sortida.
Representació de La Talaia

Amb Xterra
Cap a la sortida
Surto pel mig del grup amb un ritme prou ràpid per esbufegar ja a la primera pujada. Vaig una estona amb el Dani de "Correm per la terra" fins que ja no el puc seguir i continuo al meu ritme.
Empaitat pel Daniel Arroyo


Després d’un primer tram una mica urbà entrem en la zona de corriols dels Colls i la fila es comença a estirar. El terreny és ondulat i pujades i baixades sense massa desnivell es succeeixen constantment fent el recorregut força entretingut. 

El ritme que porto em sembla prou bo fins que arribo a la pujada al Miralpeix, la màxima dificultat de tota la cursa, on he d’alentir la marxa fins que, en un punt a mitja pujada, he de caminar. Un cop a dalt la vista sobre la Mediterrània és esplèndida però no ens hi podem recrear gaire perquè de seguida comencem a baixar en direcció al mar per un corriol pedregós que ens obliga a mirar a terra per no prendre mal.
Cal controlar les pedres del terra
Ara anem en direcció al mar i seguint per corriols i algun tram de pista ens anem acostant a l’arribada. 
Els trams de pista són més avorrits
Alguns punts ens ofereixen unes fantàstiques vistes sobre la costa i això i la proximitat de l’arribada  fan que el cansament que es comença a fer palès sigui més fàcil de portar. 

Un darrer esforç i creuo la línia d’arribada amb un temps d’ 1h 6’ 33” quedant 84é de la general i 27é de la categoria de veterans ja que no hi havia categoria master.




Un cop acabada la cursa només queda la botifarra amb birra i una mica de vida social amb gent de Xterra, Correm per la terra i Talaia. A esperar l’any que ve per tornar-hi.
La botifarra sempre és d'agrair

Amb els companys de Correm per la terra
Com sempre agrair la tasca de fotògrafa de la meva dona Fina Lòpez sense la qual les cròniques quedarien molt més pobres.

Cap comentari:

Publica un comentari