diumenge, 26 d’abril de 2015

Botifarunner 2015

Ja fa uns anys que vull córrer la Botifarunner una de les curses que va agafant més anomenada de les nostres terres. Fa dos anys vaig ser a punt d’aconseguir-ho però una inoportuna nevada dos dies abans va deixar els camins gairebé impracticables i, enmig de certa controvèrsia, l’organització va decidir posposar-la. El nou dia assignat tenia guàrdia i no vaig poder-la córrer.
Ara, dos anys després, per fi aconsegueixo tenir lliure el diumenge de la cursa i m’hi apunto sense dubtar-ho gens ni mica. La sort de vegades es capriciosa i dos dies abans de la cursa torna a nevar per la zona i torno a veure perillar la meva participació, a més a més, un inoportú constipat em té uns dies sense poder entrenar gaire i tot plegat em fa pujar la mosca al nas. Dissabte tinc guàrdia als bombers i, malgrat que la nevada sembla ser que va ser fluixa i només va deixar una fina capa de neu, passo una guàrdia molt dolenta amb el coll completament adolorit i una mica de febre em fa estar incòmode i dubto molt si anar-hi o no.
Pel matí quan m’aixeco tinc el coll com un fregall però la febre ha desaparegut i el dia és clar i fred. M’aixeco optimista i decidit a participar-hi o sigui que vaig cap a casa em canvio de roba i cap a La Llacuna sense pensar-hi massa.
Hi arribo amb prou temps i he pogut comprovar que la mica de neu que hi ha no ha d’impedir res. El dia però és molt fred i em costa respirar amb normalitat. Després de recollir el dorsal i saludar als coneguts vaig cap a la sortida amb la intenció de gaudir en la mesura que pugui del recorregut i poc més ja que el meu estat físic no està per alegries.
Es dóna el tret de sortida i començo a rodar amb calma amb els del furgó de cua. A poc a poc anem deixant el poble i comencem a córrer per una pista que va pujant sense massa pressa i començo a guanyar algunes posicions lentament.
La pista es comença a enfilar en direcció al Puig Castellar i me n’adono que  la cursa se’m farà llarga, amb prou feines puc respirar, tinc el coll ressec i adolorit i el ritme que puc portar en aquestes condicions no és per tirar coets. La pista es va enfilant a poc a poc i arribem a dalt en uns minuts que semblen inacabables. 

El paisatge és molt agradable i sense parar-me gaire a l’avituallament començo el descens per un corriol humit i relliscós que em fa extremar les precaucions. Abans d’arribar a baix he de fer una parada tècnica, moment en el qual m’avança el Carles Massana a qui agafo poc després i amb qui faré la resta de la cursa.
El recorregut és un continu pujar i baixar fent un seguit de bucles que ens acosten i allunyen del poble en mig d’una natura exuberant per corriols i pistes travessant boscos i prats mediterranis.
A poc a poc la cursa se’m comença a fer més llarga del que voldria, cada cop em costa més fer passar l’aire pel coll ressec i cada respiració és un infern, amb el Carles anem fent càlculs del temps que podrem invertir per acabar la cursa i creiem que baixar de 3 hores és una expectativa raonable.
Al final d’una baixada comencem a sentir música i veiem enmig dels arbres que el poble s’acosta més que mai i sembla que la cursa estigui arribant a la seva fi. Encara ens queda una darrera pujada però em sembla que és poca cosa. Arribem, així, a la zona esportiva i fem un gir sobtat allunyant-nos del poble una altra vegada. 

Algú ens diu que només ens queda una pujada fins el castell i que ja ho tenim fet i jo m’ho crec. La pujada, però, és la més dura de tot el recorregut, o almenys així m’ho sembla, i no s’acaba mai, les cames no em responen i el Carles es queixa de rampes als bessons. 

Arribem a dalt i parem a l’avituallament, jo a beure i ell a estirar.
Ara comencem la baixada final que fem com podem. Abans d’entrar al poble el Carles es queda clavat per les rampes i després d’estirar una mica entrem junts al poble i creuem la línia d’arribada amb la satisfacció d’haver acabat en menys de 3 hores però sobretot d’haver sobreviscut a la mateixa.
Al final he arribat en 2h 56’23” quedant en la 250a posició 46é de la meva categoria, classificació i temps gens brillants però suficient degut a les circumstàncies.

Recorregut molt atractiu i salvatge que es mereix una altra participació amb unes millors condicions físiques.

Cap comentari:

Publica un comentari